A la vida ser professional costa molt, sigui en l’àmbit que sigui, i ho dic per experiència, atès que dirigir una empresa i ser professional, que és el que intentem cada dia aquí a la nostra agència, moltes vegades va renyit amb petites coses que un mateix ha de reflexionar i de vegades menjar-se amb patates. Saber callar, parlar alt i clar quan és necessari, dialogar o escoltar els altres i saber reconèixer els errors, no és senzill, però és necessari per ser un bon professional.

El cap de setmana passat va ser mogut, amb les eleccions autonòmiques i la celebració de la lliga blaugrana. Un bon exemple de professionalitat, segons el meu punt de vista, és el del Xavi Hernández, que pel seu comportament sempre correcte ha rebut el comiat merescut i tant de bo torni aviat, perquè persones professionals així, de cap i de cor, són les que necessitem que siguin un exemple per als nostres fills, molts dels quals van plorar el dissabte per “perdre” a aquest jugador, que ha estat un crack dins i fora del camp. Que ells sàpiguen reconèixer-ho, em dóna esperança. D’altra banda, alguns s’aixecaven espantats dilluns al matí amb el triomf d’Ada Colau a Barcelona, i en realitat no m’estranya, no deixa de ser una aposta, perquè l’alcaldia de Barcelona és una responsabilitat, i qui sigui que la dirigeixi hauria de ser un professional.

A Barcelona hi haurà d’haver moltes aliances que no sé si trencaran aquest aire fresc que demanaven alguns, ja es veurà, perquè lamentablement en el tema de la política ser o no professional està molt lluny del que per a mi hauria de ser. Tant de bo aquests nous grups de joves que pugen amb una embranzida lluitadora no es deixin enganyar pel poder, com tots, i acabem pitjor que estàvem. La gent vol un canvi, és clar, però aquest canvi ha de tenir una base de professionalitat, que és el que crec que ens falta en la política. Al nostre país hi ha molts més professionals del pillatge que d’una altra cosa, i això no sé com ni quan, ni si algun dia s’acabarà. Potser ara que les majories absolutes no s’imposen, hi haurà més diàleg, i això sempre és un punt a favor per aconseguir objectius. Que el poder sigui només d’un, ens porta a un autoritarisme que no convé ara ni mai, així que espero que el professional s’imposi d’una manera o un altre per aconseguir aquest canvi que la societat necessita.

La novel·la d’avui es titula LOS PROFESIONALES, i just són professionals del que no hauria d’existir, del crim, i que aconsegueixen enriquir-se freqüentant el “millor” de la jet-set. La novel·la la signa Lluc Oliveras, i la publica Versatil. Se situa a França, 1996. Quatre exmilitars entrenats a la legió estrangera decideixen fer ús dels seus coneixements militars per convertir-se en la banda criminal més poderosa d’Europa. Entren, assalten i se’n van. Tot en menys de quatre minuts, i cada cop supera a l’anterior en espectacularitat. Gràcies als seus contactes i als seus informadors d’alt nivell aconsegueixen en molt poc temps construir un imperi i portar una vida de luxe inimaginable. Però just quan es creuen intocables, les coses comencen a torçar-se, i es veuran obligats a refugiar-se a Espanya on la seva fama adquirirà límits insospitats, freqüentant la jet-set sense abandonar la seva implacable carrera criminal. Seran capaços els inspectors Madec i Montoya d’aturar-los abans d’abans que sigui massa tard?

Una novel·la negra amb tots els ingredients que ha de tenir aquest gènere i que explica molt bé com ser un professional del crim, i si algú és capaç d’aturar-lo. Només llegint la novel·la ho sabreu.

T’entren ganes de llegir-la?

Llegeix aquí les primeres pàgines

I mira els vídeos de promoció.

“Si tot t’és igual, estàs fent malament els comptes”, Albert Einstein.