Ja hem tornat de vacances i gairebé tots hem tornat a la rutina, als horaris i, cada any que passa, això vol dir que em faig gran, se’m fa més difícil aquesta rentrée. Però la clau és que cada vegada gaudeixo més de cada cosa que faig, i per tant, aquest estiu l’he espremut com una llimona i m’ho he passat bé cada segon. Per això la ‘tornada a l’escola’ es fa dura, però al entrar a l’agència, trepitjar el meu despatx, veure la meva prestatgeria envoltada de llibres d’èxit i una pila enorme de llibres que sortiran aquesta tardor amb aquest ànim d’aconseguir estar a la llista dels més venuts… em puja tant l’adrenalina que penso: QUINA SORT QUE TINC PER PODER TREBALLAR EN UNA COSA QUE M’APASSIONA I QUE EM FA FELIÇ. Per tant, deixo la nostàlgia a un costat i penso que he de seguir gaudint de cada segon, del que arribarà, amb els nous llibres de la temporada i amb l’olor de la tardor. I per tant, el primer llibre que recomano és especial per molts motius. El primer motiu és perquè la seva autora, la Coia Valls, és una de les millors escriptores que tinc la sort de representar i, a més, és una de les millors persones que conec i puc anomenar amiga. Un altre motiu seria el tema que tracta aquest llibre, que és una petita joia i li va com anell al dit perquè la Coia volia escriure sobre l’empatia i, la Coia és també una de les persones més empàtiques que he conegut mai.

No obstant això, no és gens fàcil ser empàtic, ni definir-ho. Què és l’empatia? La definició més acceptada i pràctica és: SABER POSAR-SE EN EL LLOC DE L’ALTRE. Heu pensat quantes vegades us heu posat en el lloc d’una altra persona, de veritat? És una reflexió molt interessant de fer, perquè a més hi ha oficis, en aquest cas el meu, en el qual gairebé cada dia he de posar-me en el lloc de l’altre i he d’intentar entendre el per què de les coses i, us asseguro que no és senzill, però és enriquidor. El llibre de la Coia Valls titulat SI TU M’ESCOLTES m’ha recordat una mica al que faig cada dia i que un bon amic, també escriptor, una vegada em va dir que sense empatia no podria ser agent, i potser, té raó.

El protagonista de la novel·la és en John Cavage, és el prototip de triomfador americà: un jove pare de família, amb una feina fenomenal, que no ha hagut de demanar mai res a ningú ni empatitzar amb les petites misèries dels altres. Però la mala passada d’un company que vol ocupar el seu lloc el deixarà sense feina i l’obligarà a mirar més enllà del seu melic. A quantes d’aquestes persones coneixeu? Quan en John ha d’acceptar una feina de comercial per mantenir la seva família s’adona que la seva falta d’empatia l’anul·la com a persona i fa que en totes les seves relacions els falti, en realitat, una cosa essencial que ha de recuperar. Per sort, una amiga li parlarà d’un misteriós curs per correspondència que li canviarà la vida. I és que posar-se en la pell de l’altre t’obre una finestra que potser mai haguessis obert sense veure-t’hi obligat, i intentar entendre a qui tens al davant és una tasca pendent de molts, i que comporta feina, però que al mateix temps és altament satisfactòria. Així que aquest tresor que la Coia Valls ens ofereix és un llibre ideal per regalar-se a un mateix i a tots aquells que estimis de veritat, perquè és una lliçó de vida, escrita magistralment per una autora que mai oblida el més important: Somriure als seus lectors. Feliç lectura!