idioma
ca
en es

ELS RECORDS EN UNA IMATGE

Autor: Sandra Bruna Thursday 23 February 2017

Cada vegada que vaig a casa dels meus pares tinc ganes d’agafar els àlbums de fotos de quan érem petits i podria passar-me hores mirant-los i recordant cada moment. Actualment, tots anem amb el mòbil i fem fotos que després no passem on hauríem i, algunes es perden, i altres queden a l’ordinador, ordenades per dates, i gairebé ningú té el temps d’organitzar-les, com fèiem abans, i tenir aquests àlbums que són grans records de tota una vida i que a tots ens agradaria tenir a les nostres prestatgeries del menjador, com tenen els meus pares. El poder de les noves tecnologies ens ajuda a avançar en moltes coses, però la part més nostàlgica l’hem de mantenir nosaltres, i costa, perquè els dies i els mesos passen volant. Em fa la sensació que algú em roba les hores del dia perquè em queden tantes coses per fer de les llargues llistes que em faig el cap de setmana i que hauria de complir de dilluns a divendres, que em ric de mi mateixa quan dissabte torno a començar a llistar tot el que m’agradaria fer, mentre el lladre del temps em mira fixament als ulls i comença a córrer abans que jo.

A la literatura, hi ha poques novel·les que parlin de les fotos, un altre art, i L’OBJECTIU DEL CRIM, la novel·la que acaba de publicar en Xulio Ricardo Trigo amb Ediciones B, en català i castellà, és una d’aquelles novel·les que t’enganxen no només per estar ben escrites, per un autor amb un gran ofici, sinó perquè a més, en Xulio ha creat un personatge, l’Erika, amb tant carisma, tan interessant, que vols saber més i més sobre aquesta dona. Amb dotze anys, just quan acabava la Segona Guerra Mundial, l’Erika va ser segrestada juntament amb la seva mare i dues-centes persones més, per l’exèrcit rus, perquè treballaven a la fàbrica de les càmeres de fotos Contax i creien que només amb els tècnics podrien fer-ne una rèplica a Kíev. Molts anys després, ja al 1961, just quan es parla de la construcció del mur de Berlín, l’Erika viatja a Barcelona com a membre de la policia alemanya per ajudar en la investigació d’un cas d’assassinat de dos dels seus compatriotes. Aquests casos li recorden als mètodes usats pels seus segrestadors de l’adolescència. Amb l’ajuda del comissari Casajoana, intentarà entendre per què tot torna a començar i què s’amaga darrere de les joves assassinades que la porten a tornar a ficar-se en el seu passat més hostil, el qual, voldria oblidar.

Una novel·la policíaca basada en la història de la fotògrafa Erika Ernemman i ambientada en el món de les càmeres fotogràfiques clàssiques. Una obra literària que t’atrapa per la història i per la bellesa de la unió de dos meravellosos mons com són la literatura i la fotografia. Idònia per a tots els lectors del gènere i els que no ho són, perquè amb una ploma magistral, en Xulio relata una història que té ganxo per tants cantons, que difícilment defraudarà a ningú. Felicitats per aquesta novel·la que ha aconseguit un objectiu clar, fer una passa endavant.

Leave a Reply



Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies