La novel·la LA TORTUGA QUE HUÍA DEL JAGUAR de la Marta Quintín va ser la primera que ens va enviar a l’agència. Li vam veure una qualitat literària indiscutible per ser tan jove, però en el món editorial aquest tipus de novel·les són difícils de col·locar si encara no tens un nom, perquè és un llibre difícil que no encaixa en cap gènere concret, només té talent. Així que li vam dir que s’encaminés cap a una cosa literària però amb un tema una mica més comercial i vam publicar EL COLOR DE LA LUZ (Editorial Suma), encara al mercat en format butxaca i novel·la que recomano als lectors que vulguin llegir una història intensa d’amor, on l’art està present a cada pàgina.

Amb aquesta novel·la vam començar però sabíem que ella tenia l’espina clavada amb la seva tortuga, un llibre que va escriure després del seu viatge a Costa Rica i que va ser un viatge literari i vital. Així que la vam presentar al Premi València, ja que l’edita Versàtil, una editorial que ens agrada molt com treballa i vam creuar els dits. I va passar, va guanyar amb aquesta novel·la tan especial per ella i que també creiem que ho serà pel lector, perquè transmet passió, perquè pots olorar l’ambient selvàtic i tropical, però sobretot, perquè et fa reflexionar sobre un acte que veiem o escoltem, com una tortuga morta per un jaguar, pot remoure’ns per dins i fer-nos emprendre un camí per prendre decisions, com li passa a la protagonista Marilia.

Quan s’entera d’aquesta noticia resol misteriosament que ha arribat l’hora de marxar de casa. Deixa enrere a la tieta Granada i a l’enigmàtic Jasón, qui pesca per ella. Després d’acomiadar-se del Dimoni del Moll, un ésser contrafet de qui tot el poble es burla, comença un viatge que la portarà a transitar per exòtics paratges, dels quals el més important és el seu propi passat, l’única manera d’entendre el seu present. Així descobrirà un secret que l’animarà a prendre la decisió més arriscada de la seva vida, una lluita a mort entre les dues forces més irresistibles de la naturalesa humana: la por i el desig.

Una novel·la que ha trobat el seu espai, ara que ja s’estan publicant moltes novel·les que no necessiten etiquetes i que simplement transmeten, i crec que és el que la Marta aconsegueix amb aquest segon llibre.