Segons l’Organització Mundial de la Salut, cada 40 segons alguna persona es suïcida al món. Aquest titular em va cridar l’atenció, però el que em va fer reflexionar encara més va ser el fet que l’índex de suïcidis més alt es doni a països d’ingressos alts i que sigui la segona causa de mort dels joves entre els 15 i els 29 anys, darrere els accidents de tràfic.

Em sembla esgarrifós pensar en aquestes xifres i que hi hagi tanta gent que pensi a treure’s la vida i que sigui capaç de fer-ho. Per això, quan el Francesc Miralles em va explicar que havia llegit al New York Times que hi havia un home japonès que vivia en una cabanya prop d’unes muntanyes rocoses on molta gent anava a suïcidar-se, i quan venien s’hi apropava, els oferia un te a la seva cabanya per xerrar, vaig pensar que, d’aquest fet, el Francesc en trauria una magnífica història. I ell es va comprometre a fer-ho, però acompanyat d’una altra gran autora de l’agència: Ángeles Doñate, que és una experta descrivint els sentiments. Així, tornem a tenir una meravellosa història de la mà d’aquest tàndem, Miralles-Doñate, que sempre guanya i ens explica a UN TÉ PARA CURAR EL ALMA, publicat par Zenith editorial, com aquest home aconsegueix, amb una conversa i un te, convèncer algú perquè lluiti per la seva vida. Diferents personatges es despullen davant un te i una història central que ens condueix fins a aquest lloc entre tètric i màgic on els sentiments dels personatges, arran de pell, i els humils consells d’algú que viu sol ens regalen una història que cala i deixa la seva empremta. Gràcies per tractar aquest tema amb la calidesa necessària i pels consells que, entre línies, s’ofereixen al lector.

Una novel·la que cura l’ànima i el cor.