idioma
ca
es

EL LLISTÓ MASSA ALT?

Autor: Bruno Thursday 23 January 2014

2BlogBruno23gener

Em llevo d’hora per poder tenir temps per a tot, deixar la casa en condicions, no m’agrada el desordre, despertar el petit i intentar que agafi el ritme ràpid perquè el rellotge constreny, a més segurament haurà de repassar la cartera per no deixar-se res, perquè la nit anterior no ho va fer per també, manca de temps.
No hem d’oblidar l’esmorzar, el més equilibrat possible, i com a cirereta del pastís, una mateixa no hauria d’oblidar-se del tapa ulleres, almenys, i si es pot, d’algun retoc ràpid, per no semblar la nòvia de Frankenstein, amb senyals d’haver dormit poc, atès que les hores del dia no donen més de sí, i en el meu cas, només traient hores de son es pot intentar deixar les coses el més embastades possibles perquè l’endemà no comencem tots amb mal peu el dia, que no són gens avorrits, tot el contrari, sembla que vagi, sempre, derrapant amb una moto de carreres, i a més he de tenir el millor dels somriures per a les reunions que toquin, l’humor més fi, el cap més clar, el poder de convicció agudíssim, i si a més puc fins i tot estar presentable, per no dir maca, o almenys atractiva, millor que millor per aconseguir tots els objectius que al final una mateixa s’imposa, i a la nit quan arribo a casa, esgotada, en un break de dos segons, no hi ha més temps, penso: val la pena?

Així comencen molts dels meus dies, i els de moltes dones treballadores, com jo, que a més intentem no descuidar el gimnàs, ni els amics, ni la família. Es pot amb tot? Som capaços de fer-ho i a més fer-ho bé? Aquest és el nivell d’exigència que des de fa ja un temps porta la meva vida, però sé que no estic sola, i que d’altres maneres i en diferents nivells, sé que tant homes com dones estem arribant a un ritme diari que ens porta a un estat mental de bloqueig, i que ens pot desembocar fàcilment a patir ansietat, que és la gran malaltia del segle XXI, i de la que la gent molt tranquil.lament en parla, com si fos una cosa d’allò més normal, però que és més complicada del que sembla, i l’hem de tenir en compte, perquè comença donant tocs d’alerta però pot acabar paralitzant-te, com al protagonista de l’última novel.la del Gaspar Hernàndez, LA TERAPEUTA (Columna/Planeta), que és ideal per a tots els públics, per a totes aquelles i aquells que s’han vist identificats en aquest petit retrat d’un dia qualsevol, no un dia excepcional, i on en Gaspar, a través dels seus personatges, ens enganxa amb una història ben escrita, que t’atrapa de principi a fi, i que a través del seu personatge principal, un actor de teatre que pateix ansietat després d’haver presenciat un assassinat per casualitat, es bloqueja i no recorda els detalls del que va passar. Per solucionar el problema acudeix a una terapeuta amb la qual una relació professional acabarà en una passional, en una marc de la Barcelona actual on, per a mi, l’ansietat és la tercera protagonista d’aquesta història d’amor i dependència que a ningú deixarà indiferent perquè entreté, aprens i reflexiones, tot alhora, però sense adonar-te’n, que és la màgia d’aquesta fantàstica novel.la en la qual en Gaspar ens torna a sorprendre gratament amb un tema no tractat en el mercat i embolicat de manera genial, com el millor dels regals, amb una història que no podràs abandonar fins a l’última pàgina, perquè amb ella estaràs descobrint dos personatges que te’ls fas teus, i amb ells vius i aprens allò que de veritat és important en la vida, i com les pors són fantasmes que paralitzen a la nostra societat, i que hem de vèncer per seguir endavant.

 

CANÇÓ DE LA SETMANA:  LA VIDA ES BELLA de Noa

Leave a Reply



Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies