Sempre m’ha agradat el futbol, des de petita acompanyava al meu pare al camp i així, partit a partit, em vaig fer aficionada a un esport que ara agrada a moltes noies, però 30 anys enrere érem poques a les que ens agradava i podíem discutir de futbol a classe. Perquè els nois t’acceptessin en aquest cercle futbolístic, havies de complir com a mínim una de les tres normes, i si complies les tres, eres ja una més d’ells.

La primera era jugar bé a futbol o a qualsevol altre esport, que no era el meu cas, ho confesso; la segona, parlar amb criteri de les jugades i saber l’argot futbolístic, que aquesta la complia a la perfecció perquè el meu pare i el meu avi, amb qui moltes vegades també anava al camp, i eren moments que no oblidaré perquè creen un vincle diferent que la típica relació pare-filla, avi-néta, i tants partits, em van ajudar a saber què era un fora de joc, mans, penal i saber distingir si era falta o no, etc. I la tercera i última “regla” era fer la col·lecció de cromos de la lliga, en contra de la de Hello Kitty, que també es portava a la meva època, i aquí també guanyava, perquè a casa la fèiem tots junts, ja que el futbol ens ha agradat a gairebé tots sempre i, sobretot, el Barça. Així que entrava en el grup futbolístic, amb dues noies més de la classe, i era divertidíssim, perquè les altres dues complien les tres regles, eren unes noies molt esportistes i encaixaven a la perfecció dins del registre de nenes que juguen amb els nens, en canvi, jo no encaixava tant, era una noia més tímida, a qui li agradava llegir i escriure, a més del futbol. Quina combinació més rara, pensaven tots, però fins aquí hem arribat, que a dia d’avui segueixo amb les mateixes aficions, i llegir i escriure són part de la meva feina, que combino a la perfecció amb la meva afició futbolística.

Per aquesta raó em va fer molta il·lusió rebre l’obra de Paz Castelló, LA MUERTE DEL 9, d’Ediciones Turpial, una novel·la relacionada amb el món del futbol i el que hi ha darrere d’aquest, que mou molts diners, i que, malauradament, no s’escapa de la corrupció. Un thriller inesperat, igual que el descobriment de la veu de la Paz, una escriptora que donarà molt a parlar, i que amb el seu blog ja ha aconseguit tenir un èxit captivador amb moltíssims seguidors, i ara ho aconseguirem en paper, perquè és una escriptora de casta, de sentiment, treballadora i gran comunicadora, a més d’un veritable encant, que juntament amb un editor que aposta per noves veus i a qui li desitjo el millor, com és l’Iñaki Martínez de Turpial, crec que podem fer una bona feina. Així que us animo a llegir aquesta opera prima que no serà l’última, i felicito la Paz i l’Iñaki perquè són dos valents en temps difícils però que treballant en equip, estic segura que avançarem.

Una pel·lícula: DÍAS DE FÚTBOL. El Jordi té 30 anys i pensa que la seva vida no pot anar a pitjor. Quan demana matrimoni a la seva xicota, ella el deixa i, a més, el seu treball el deprimeix. Els seus amics tampoc estan en una situació més favorable que la seva i llavors decideixen que ha arribat el moment de canviar les seves vides. La brillant solució que troben és tornar a muntar l’equip de futbol que tenien de joves i guanyar alguna cosa a la seva vida, encara que sigui un trofeu de futbol 7.