El cap de setmana passat va ser llarg, i van passar moltes coses. La veritat és que una d’elles, la millor, va ser el naixement del meu nebot Luca. Un naixement és sempre motiu d’alegria, i més quan és un nen esperat, en una família com la nostra. No obstant això el mateix dia, ens va arribar una notícia que em va entristir moltíssim, l’altra cara de la moneda; la mort de l’Elsa, editora i amiga, que ha lluitat durant quatre anys contra el càncer. Una dona valenta, enamorada dels llibres, i que trobarem molt a faltar.

El meu fill creu que quan algú mor es converteix en estrella, i que el mateix dia neix una altra vida. Això va passar diumenge, i estic segura que l’Elsa brilla com la millor estrella del firmament per ajudar-nos a il·luminar aquest món regirat. La vida no és justa, ningú ens va dir que ho fos, és cert, i juga males passades, com aquesta, a bones persones. Una lectura que m’ajudarà a entendre millor aquest interrogant és el llibre LOS SECRETOS DEL VIEJO HORACE, que ens ensenya “l’art de viure”, acceptant que existeix la mort, la qual no sóc capaç d’entendre encara. Almenys quan no toca, quan el cicle de la vida s’altera i mor gent jove, que hauria de seguir podent gaudir de la vida. No sé si és qüestió de sort, no hauria de ser-ho, però de vegades em sembla que el destí està marcat per una tirada de daus, que has d’acceptar sense protestar.

LOS SECRETOS DEL VIEJO HORACE ens explica una part de la vida de Scott, un jove sense feina que creu haver fracassat en tot. Amb l’autoestima mot baixa, als seus 27 anys ja considera que ha desaprofitat la seva vida. No té una carrera, les feienes no li duren i la seva nòvia li ha demanat espai. Quan el seu oncle li aconsegueix un petit sou per tenir cura del vell Horace, un ancià enigmàtic i esquerp, a Scott li sembla simplement una altra desgràcia més …

No obstant això tot comença a canviar quan Horace, per a sorpresa de Scott, li demana que juguin a l’Oca. A poc a poc el jove anirà descobrint que l’ancià utilitza les caselles del tauler per explicar-li les claus de l’art de viure i ajudar a reparar els errors que l’han conduït al fracàs. Però comprendre les regles del joc no ho és tot. A més de conèixer les trampes i perills, els laberints i dreceres, Scott necessitarà el valor d’avançar pel tauler de la vida amb coratge i sentit de l’aventura.

Tant de bo pogués un HORACE explicar com afrontar segons quines coses que ens depara la vida, com no jugar-nos a sorts una cosa tan valuosa com una vida, i poder quedar-me només amb les coses bones com els ulls encara mig oberts del Luca, i aquesta careta innocent, per a mi el nen més maco del món; i el record del somriure de l’Elsa, i de la seva vitalitat. Benvingut Luca, Elsa descansa en pau.

Llegeix aquí les primeres pàgines (en castellà).

“Hi ha tres coses a la vida que una vegada que passen ja no tornen: el temps, les paraules i les oportunitats.”