Avui dia, lamento dir-ho, però sembla que dir bon dia quan entres en un ascensor ple de gent, aixecar-te del seient d’un autobús per cedir-li el teu lloc a una persona gran o dir gràcies quan algú t’aguanta la porta per sortir de casa, siguin pràctiques fora d’ús, i no només entre la gent jove, sinó molts no tan joves et fan sentir fins i tot malament, quan ho fas, perquè se’t queden mirant com si fessis alguna cosa que no toca, i no és perquè els sorprèn, que podria ser també, sinó perquè en realitat joves i grans estan perdent les bases de l’educació (i disculpin que digui en aquesta ocasió “estan”, perquè aquí sí que jo no m’hi incloc), el que jo diria l’ABC, i hauríem d’anar amb cura amb això, perquè es comença per aquí i no sabem on s’acaba. Personalment, no m’agrada gens que la societat vagi encaminada per aquí.

L’educació, a tots els nivells, és no important sinó bàsica, començant per aquestes senzilles coses i acabant per unes altres que semblen més grans, més grosses, però que sense les bàsiques apreses no fem res. En el sector editorial, per exemple, un dels reptes que tenim més grans amb la sortida del llibre digital, és intentar fer entendre a una gran majoria que els drets d’autor és una cosa que es paga. Que baixar-se gratis alguna cosa d’internet és un robatori i una falta de respecte a l’autor i a la professió. Durant la meva estada a Madrid d’aquests dies, agradable com sempre, parlant amb editors i amics ens adonem que el tema de la pirateria cal lluitar-lo des de molts fronts però l’arrel ve d’un tema educacional, i que hi ha, desafortunadament, massa pares, professors o persones que estan en una posició de “educar”, que ni ells mateixos entenen per què hem de pagar un llibre, una cançó o una foto, si la podem baixar gratis.

Ningú es planteja anar al dentista i no pagar-li la visita, o entrar en una tenda i emportar-se qualsevol cosa sense pagar, i el que ho fa sap que a això se’n diu robar. Per què no pensen el mateix quan pirategen un llibre? Fins que aquest tema no estigui clar, el sector editorial digital aquesta perdut perquè si no fem que les generacions que pugen entenguin que la cultura no és gratis, el nostre sector es veurà encara més afectat del que està, i hem de buscar solucions per diferents vies, és cert, però una i principal és educar aquells qui no saben encara que darrere de tot aquest treball hi ha una llarga llista de gent que curra molt per això, i que s’ha de respectar i cuidar. No em val que els llibres són cars, també ho són els mòbils, els aparells electrònics i moltes altres coses de les quals molts no en prescindeixen, però sí els sembla car un llibre. Per aquí hi hauria molt a debatre també, el llibre digital a un preu raonable pot ser una via per pal·liar aquesta afirmació.
Tot forma part d’una educació que no només ha de venir de l’escola, sinó també de casa, i entre tots fer força perquè les noves generacions no perdin els valors bàsics de l’educació que després els portaran ja a entendre el per què no és ètic no pagar el treball d’uns altres.

Avui recomano un gran llibre, necessari. EDUCA’M BÉ/EDÚCAME BIEN (Plaza & Janés) escrit per la Montse Domènech, indica com hem de fer per recuperar els valors perduts. Com les famílies amb fills poden arreglar els conflictes bàsics de l’educació i que l’important que és fer-ho com més aviat millor. Estic segura que aquest llibre pot ser un pilar important per crear consciències i no arribar a certes coses quan ja és massa tard, o més que això, quan ja és difícil poder rectificar.

“El que se’ls doni als nens, els nens donaran a la societat” – KARL A. MENINGER