Aquesta setmana, com la passada, toca novel·la històrica. Aquest trimestre hem tingut la sort de portar diverses grans novel·les d’aquest gènere al mercat editorial. A Llaços de Sang, Ramon Gasch i Teresa Sagrera tornen a fer tàndem per donar veus a unes heroïnes de les quals no se’n sabia gaire fins ara. Les anomenaven Les Bàrbares i van ser les dones que van lluitar per Girona durant el setge napoleònic.

La Marta viu feliç amb el seu marit i el seu fill a la Girona del 1808 quan, un bon dia, una corrua de soldats napoleònics entren a la ciutat. Ho fan com a amics, teòricament…

Quan es va signar el tractat de Fontainebleau, Espanya i França van pactar que s’unirien per conquerir Portugal i un cop fet se la repartirien. Però pensar que Napoleó passaria per la península simplement com un aliat sense intentar conquerir-la va ser una ingenuïtat. La ciutat dels quatre rius va ser víctima d’una gran tragèdia: un setge que va provocar milers de morts i la destrucció d’una gran part de la ciutat. La Marta, com tantes altres dones, es veu obligada a afrontar una guerra despietada i, després de superar el xoc inicial, decideix que farà el que calgui per defensar i protegir el seu món.

Llaços de sang parla del paper sovint desconegut però decisiu que van tenir les dones en la defensa i la recuperació de la ciutat i com es van organitzar de manera heroica en una companyia militar anomenada les Bàrbares. Eren fàcils de distingir perquè portaven lligat al braç esquerre un llaç vermell, tan vermell com la sang, i perquè lluitaven ferotges amb dents i ungles per defensar els seus.

Ens trobem davant d’una altra novel·la de dones valentes que tornen a demostrar que, encara que el seu paper sempre ha quedat en una segona fila, poden fer coses que la societat no s’imagina per tal de defensar el que consideren seu. Aquest tàndem d’autors té la mà trencada en escriure sobre personatges històrics, i ha aconseguit crear una novel·la trepidant i amb molta força, que de segur entusiasmarà els amants del gènere.