idioma
ca
es

DESPERTEM!!!!!!

Autor: Bruno Thursday 24 October 2013

foto blog24

Aquesta setmana ha coincidit que han fet diverses pel·lícules a la tele d’aquestes que em sé de memòria, però que m’encanten, i cada vegada que les fan em quedo enganxada com si fos la primera vegada. La coincidència també ha estat que totes tenien un missatge positiu: existeix el príncep blau (Pretty Woman), els somnis es compleixen, malgrat que no tots siguin amb final feliç, (Cadena de favores) i que existeixen bones persones al món (Te puede pasar a ti). Tot bons missatges, on indicaven que la lluita val la pena, que creure en un mateix i en el que fas, també. Potser per això m’agraden tant aquest tipus de pel·lícules, perquè en realitat, malgrat que ara no és un moment idoni, la meva filosofia, la meva essència sempre ha estat aquesta.

També per aquesta raó m’ha agradat tant el llibre del David Martí, EL GUERRER ADORMIT / EL GUERRERO DORMIDO publicat per Edicions 62 i Ediciones B, on l’autor, amb un registre totalment nou per a ell, aconsegueix captivar-nos amb una història que parteix d’una experiència real i que aconsegueix empatitzar amb el lector i obrir-nos els ulls a un món millor, a l’essència de cadascú, i a la creença que si un mateix lluita per les seves possibilitats, se les creu i les fa seves, pot fer el que vulgui, sobre tot amb la seva pròpia vida.

Quantes vegades has pensat si el que fas té sentit? Si estàs amb la parella correcta? Si existeix la felicitat? Potser moltes vegades prefereixes no enfrontar-te a la realitat, no contestar-te certes preguntes, però arriba un moment que la vida t’ho posa en safata i has de saber aprofitar-ho, com el protagonista d’aquesta novel·la que desperta de la seva letargia i escolta el seu cor i a les persones adequades, perquè envoltar-te de gent bona, i saber que ho són de debò, és un altre dels objectius que hauríem de plantejar-nos en les nostres vides.

Dir “no” a les persones tòxiques i obrir el cor a les que entenen que el nou món és el de compartir, ajudar-se i no només mirar-se el melic. Tornar a la ingenuïtat dels nens, com la petita Hanna, que diu el que sent i pensa sense problemes i fa que els grans aprenguin d’ella i de si mateixos. Una novel·la diferent, inspiradora, de les que et remouen l’ànima per després calmar-la. Per a mi, ja, un llibre de capçalera.

Leave a Reply



Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies