See-ming-Lee

Avui en dia no sabem viure sense mòbil, i no només això, sinó que al telèfon hi tenim de tot, i cada vegada més coses, de les quals passem a ser totalment dependents, potser el menys important és poder trucar. SMS, WhatsApp, diferents aplicacions, càmera de fotos, Internet i un llarg etc., i si ets dels que no tens tot això, sembles gairebé fora del món real. Té molts avantatges poder tenir un telèfon a mà, però la dependència d’aquest no em sembla una cosa tan bona, i sense adonar-nos-en cada vegada ens esclavitza més. Sembla que per portar el mòbil a sobre, sempre hagis d’estar disponible, i el tema de la privacitat hagi desaparegut del mapa per a la majoria. Podem trucar en qualsevol moment i a qualsevol hora? Hem d’estar connectats sempre? Estem obligats a respondre?

No crec que sigui sa haver-se de plantejar tot això, però sembla que no hi ha massa alternatives avui en dia perquè el simple fet que puguin localitzar per diferents vies és gairebé llei no escrita que hagis de contestar. La majoria de gent exigiria que contestessis immediatament, igual que amb el mail, que també ens ha canviat la vida per bé, en molts casos, però alhora ens ha imposat una immediatesa que no ens deixa viure. Sembla que hàgim d’estar pendents tot el dia de contestar correu, enganxats a la pantalla gran o la petita, perquè t’entra per tot arreu, però hem d’intentar ser educats i saber que quan estem amb algú, el mòbil queda en segon terme, i cada vegada ho fem menys, i m’hi incloc, per aquesta ansietat de “m’està sonant el telèfon i pot ser alguna cosa important”.

Necessitem saber gestionar i aprendre a fer-ho, perquè ara sembla tot urgent, amb aquest esclavatge, però no tot el que és urgent és important, segons m’ha dit sempre un amic intel·ligent. Per tant, aprendre a gestionar això des que et lleves ens faria molt més feliços a tots, encara que alguns, d’entrada, no ho entenguessin. La meva pregunta és: podem aprofitar només les coses bones d’aquests aparells, o si els tens has de seguir aquesta llei no escrita de la immediatesa? Aquí ho deixo.

I arrel d’aquest tema, no puc deixar de recomanar PULSACIONES (Ediciones SM), el nou llibre del Francesc Miralles, escrit a quatre mans amb el Javier Ruescas, i que ja està a les llistes dels més venuts en moltes llibreries. Un tàndem perfecte amb una novel·la revolucionària. Escrita en format de WhatsApp, i amb una coberta cridanera, és una d’aquelles novel·les que crearà addicció entre els més joves, i les més joves, perquè no costa de llegir, i la trama és trepidant, amb misteri i amor, ingredients que tots dos autors saben tractar a la perfecció. Te la perdràs? Aquí et deixem un vídeo que t’encantarà.

Pel·lícula: TENS UN E-MAIL. La propietària d’una petita llibreria de contes infantils, Kathleen Kelly, veu perillar el seu negoci quan una cadena de grans llibreries obre un local al costat de la seva botiga. Ella manté una relació per correu electrònic amb Joe Fox, però no coneix la seva identitat ni sap que ell és el fill del propietari de la cadena.
Abans del WhatsApp teníem l’e-mail, i aquesta pel·lícula també té una història d’amor darrere, no amb tant misteri, però amb el món del llibre com a teló de fons, i per això penso que és molt recomanable, també .