Si avui en dia encara s’ha de reivindicar el paper de la dona en molts sectors de la societat, imagineu en l’Època Medieval el que s’havia de fer per tal que es valorés el paper que la dona tenia en la societat. La majoria acceptava el seu paper secundari d’estar al servei de l’home, però sempre hi ha hagut dones inquietes, lluitadores i reivindicatives. Un dels pocs oficis que regularment duien a terme les dones fora de la llar era el d’assistència al part. La feina de llevadora va ser reconeguda, al llarg de tota l’Edat Mitjana, com a tasca exclusiva o sovint complementària a la vida d’aquestes dones. Les mainaderes i dides de les classes benestants també podien ser professionals. Al segle XII es van recollir consells per dur a terme aquestes tasques als textos anomenats Trotula, en què també es va recopilar una àmplia informació sobre la medicina de les dones. Els textos de la Trotula es consideren el “muntatge més popular de materials sobre medicina femenina des de finals del segle XII fins al segle XV”.

La protagonista de Cabells de gebre, la nova novel·la de la Teresa Sagrera, publicada per Columna, va ser una remeiera, llevadora i guaridora que va viure a Vila Major al segle XIV. Perseguida per bruixa i metzinera, va cercar refugi al castell de Montsoriu, propietat d’una de les nissagues més poderoses del Principat. Allà coneix Bernat II, el vescomte de Cabrera, que va arribar a ser el primer conseller del rei de la Corona d’Aragó, Pere III. Però sovint la vida ens demostra que un fil molt estret separa la glòria de la derrota, i les enveges i la lluita pel poder poden canviar la vida de les persones en un tancar i obrir d’ulls.

Una novel·la històrica de tall clàssic en la qual el personatge femení té molt a dir, i on tenim historia d’amor, i tots els ingredients necessaris per enganxar-nos a aquesta època que tant agrada els lectors. De la mà de la Teresa descobrim els castells de la zona (situada al Montseny), la vida rural, i la societat, sempre dividida entre nobles i plebeus. Un tret segur pels amants del gènere.