Blog de Bruno

Un anunci de loteria ha despertat el debat, la burla o l’acudit fàcil, però jo felicito al publicista que ho ha fet perquè ha donat en el clau: l’objectiu de tot anunci és que se’n parli i provoqui reaccions, i si al final la gent compra més loteria, bingo! Després les opinions són vàlides en tots els aspectes, però la meva és que li veig la part sensible, la part bona de l’anunci, la que ens convida a somiar que encara és possible que hi hagi gent que pensi en els altres, gent de bon cor que és capaç de compartir i d’enrecordar-se de les persones que formen part d’un entorn proper, que són “fidels” i ajuden amb un granet de sorra, en aquest cas un tallat diari, a persones treballadores. (more…)

El paper de la dona, avui en dia, encara està qüestionat per molt que diguin que no és cert. Hi ha poques dones que siguin les que tinguin l’última paraula en una gran multinacional, i poques dones les que realment tinguin poder. (more…)

Qui ens segueix a les xarxes ja haurà vist que hem començat, de nou, la campanya de la LITERATURA ALIMENTA. Aquest any ens hem col•locat un nas de pallasso, sense cap vergonya, això un dir perquè SÍ que en passem de vergonya, i molta, però tot sigui per la causa, que és ajudar a l’organització PALLAPUPAS, els pallassos que acompanyen als malalts en diferents hospitals perquè puguin tenir una estada més suportable, sobretot per mimar els nens i la gent gran que viuen a l’hospital perquè pateixen malalties de llarga durada, amb tractaments agressius i que han d’estar temps sense sortir d’aquest recinte, ja de per sí poc agradable i que tots, d’una manera o un altre, volem evitar. (more…)

Cada matí m’aixeco pensant si hauria d’emigrar d’aquest país, perquè les notícies de la corrupció generada en els últims anys són tantes i de gent tan variada, que va des de la monarquia als ministres, que diuen que ens defensen i l’única cosa que han demostrat fins ara és que ens roben, igual que la gent de la faràndula, que no es queden curts. (more…)

Sempre en aquest blog em surt dir la mateixa frase. Qui té un amic, té un tresor. No obstant això l’amistat, a mesura que vas creixent, te’n canvia el concepte. Recordo que quan era petita em passava hores parlant per telèfon amb la meva millor amiga, i com la meva germana feia el mateix els meus pares van haver de posar un cadenat en el telèfon perquè les factures sobrepassaven molt a l’alça el que ells consideraven “normal”. (more…)