idioma
ca
en es

Blog de Bruno

Sandra Bruna Agència Literària

Què és la mala bondat?

Autor: Bruno Thursday 14 March 2024

Tots hem llegit llibres sobre persones tòxiques, com evitar-les i com poden afectar a les teves relacions. No obstant això, poc es parla de les persones bones, que és el que fa Xavier Guix en aquest manual de psicologia: El problema de ser demasiado bueno.

Molts confonen ser una persona bona amb deixar de ser un mateix: no generar cap conflicte, no desobeir, o complir sempre amb les expectatives alienes. Per aquesta raó, crec que el nou llibre de Xavier Guix no només és innovador, sinó també útil, ja que el món està ple de bona gent, però algunes persones aprenen a ser tan bones i obedients, tan perfectes e ideals, que pateixen molt quan no ho aconsegueixen. Continuem sent nens i nenes bons, tot i que ens pesin els anys. La inquietud més gran d’aquestes persones és sentir-se incapaces de deixar de ser bones, desobeir o generar conflictes. Els angoixa no complir amb les expectatives alienes i arriben a angoixar-se pel temor a ser rebutjades. Aquestes persones practiquen la «mala bondat», una cadena de comportaments basats en l’obediència i el portar-se bé per temor, en el fons, a la desaprovació dels altres.

Xavier Guix ens proporciona en aquest llibre una magnífica guia de situacions. Dissecciona la «mala bondat», el seu origen i conseqüències. Així mateix, posa en valor la importància de sanar les nostres ferides, i ens orienta cap al canvi, amb pautes concretes per a deixar-les enrere en la nostra vida diària.

Crec que aquest llibre és imprescindible, perquè la majoria d’éssers humans ens considerem bones persones, però no analitzem si això ens arriba a perjudicar. De quina manera podem gestionar-ho i detectar-ho, és essencial perquè puguem afrontar la vida de millor manera.

Match perfecte: Barcelona, Japó i un assassí en sèrie

Autor: Bruno Thursday 7 March 2024

Aquesta setmana recomanem un thriller. Malenka Ramos, a qui la premsa va denominar “La Stephen King espanyola” torna amb una novel·la forta i especial que barreja una mort escabrosa, a Barcelona, amb elements japonesos, en aquesta trama trepidant. Crec que El asesino de la máscara Noh fa un match perfecte, perquè tot el que ve d’Orient continua sent tendència, així que endinsar-se en aquest thriller, té ja molts dels ingredients per a convèncer als lectors que gaudiran amb aquesta novel·la. Sabeu què són les màscares de Noh? Comenceu a llegir, i descobriu-ho.

Aquí us deixo la sinopsi:

Un cas insòlit té desorientada a la policia de Barcelona: en el túnel d’una estació de metro abandonada, apareix un cadàver en unes condicions difícils d’explicar i més difícils de creure. Al cadàver li han arrencat part del rostre i en el seu lloc han col·locat una màscara del teatre noh tradicional del Japó. Quan a la unitat policial al càrrec del cas estan intentant comprendre què ha pogut portar una persona a cometre aquest crim, apareix un segon cadàver en condicions semblants. Al costat d’ell, la documentació de l’exparella de l’inspector Andreu Martí, que s’enfrontarà al cas més difícil de la seva carrera.

Una novel·la d’intriga, fregant el “terror”, per a lectors valents que gaudeixen amb aquestes novel·les que, de tant en tant, et falta l’alè. T’atreveixes?

Arriscaries la teva vida per salvar la vida d’un desconegut?

Autor: Bruno Thursday 29 February 2024

Em fa especial il·lusió parlar en el blog d’aquesta novel·la, la nova de la Laia Perearnau, autora de Francesca de Barcelona, guanyadora del premi Nèstor Luján. La Laia torna amb una novel·la històrica impressionant. La història d’una dona que arriscava la vida per ajudar a travessar la frontera per les muntanyes. Acabada la Guerra Civil, a Bescaran, un poblet de l’Alt Urgell, els del bàndol guanyador dominen el poble i la família de la Sol les està passant magres perquè el seu pare ha hagut de fugir i refugiar-se a França. Un dia, en un camí d’alta muntanya, topa amb un perillós contrabandista i és testimoni de com viola i assassina una jueva que fugia de la guerra d’Europa. Després d’això, és ella qui ha de fugir i amagar-se entre un grup de contrabandistes a Andorra. Allà coneixerà el món dels passadors i, mentre el Tercer Reich avança fins a la frontera i escampa el terror al seu pas, anirà descobrint que entre els contrabandistes hi ha gent disposada a arriscar la vida per salvar persones que fugen dels nazis.

La Passadora és una història commovedora on Laia Perearnau reivindica el paper menystingut i oblidat que van tenir les dones en les xarxes de resistència durant la Segona Guerra Mundial, alhora que s’endinsa en la figura poc coneguda dels passadors, que van ajudar a evadir pilots, soldats, jueus i resistents al règim de Hitler.

Publicada per editorial Columna amb català i per Destino amb castellà, Laia Perearnau torna amb una novel·la valenta basada en fets reals.

Saps qui ets?

Autor: Bruno Thursday 22 February 2024

Fer un blog sobre una obra de Francesc Miralles no és una novetat per a mi, perquè, afortunadament, és un escriptor que els editors reclamen i a qui li demanen que escrigui sobre diversos temes, i en Francesc, tot i que ja és un escriptor de prestigi reconegut a tot el món, és capaç d’enamorar-se i d’acceptar encàrrecs, per petits que siguin, si ell considera que pot ser un llibre inspirador, i que ajudi als altres. Ell és un escriptor: li mou la creativitat, i sempre fa el que vol fer, però també, li mou el fet de poder escriure llibres que aportin alguna cosa al lector, com és aquest cas, que li van demanar escriure per als més petits de la casa, una cosa que no sol fer, i que no és tasca fàcil. Però el resultat, com sempre, ha estat excel·lent. Un àlbum preciós, titulat EL PAÍS DE LOS ESPEJOS, publicat per l’editorial Esfera

Aquest àlbum, aparentment senzill, ens fa reflexionar sobre si sabem qui som, i ens mostra que difícil és esbrinar-ho. Una mateixa persona té diferents maneres de ser perquè depenem de les coses que ens passen, o dels diferents estats d’ànims pels quals naveguem, però el millor d’aquest conte, és que ens fa saber, que depèn només de nosaltres poder canviar allò que no ens agrada, i si volem alguna cosa, podem lluitar per a aconseguir-la, perquè el poder està en nosaltres, i hem de creure en ell. El món més fascinant que podem conèixer és conèixer-nos a nosaltres mateixos, i poder ser allò que desitgem ser, i canviar allò que vulguem canviar, per això els miralls reflecteixen el que ets, i hem de ser capaços de mirar-nos i reconèixer-nos. Un missatge meravellós per a transmetre als petits de la casa, i una reflexió interessant pels adults, ja que potser, molts de nosaltres, encara no sabríem què respondre a la pregunta I, tu qui ets?

Nunca volveremos a ser las mismas

Autor: Bruno Thursday 15 February 2024

Fa ja mesos que el món editorial ha obert les portes a les rom-com, a les novel·les romàntiques per a totes les edats, i hem volgut recuperar una de les novel·les que vam publicar fa anys amb Espasa Calpe, avançant-nos en el temps i a les modes perquè abans aquest gènere no tenia molt d’espai i ara s’ha fet un lloc grandiós. Així que l’equip editorial d’Espasa Calpe, l’autora i l’agència hem vist clar que era el moment de donar-li una segona oportunitat a Maica.

A Nunca volveremos a ser las mismas Maica és una dona incorrecta, té un cor que no li cap en el pit i un pit que comença a no ser el que era. A la vora dels cinquanta i d’uns quants precipicis vertiginosos més, està divorciada, és la mare patidora d’una filla adolescent i viu barallada amb el món en general i amb la seva mare i amb els homes en particular. D’altra banda, aquesta advocada que no es té més que a si mateixa per a parlar endefensa seva, addicta al treball i als consells benintencionats que li propina la seva millor amiga, iniciarà un camí des del desconcert a l’acceptació al llarg del qual aprendrà que un sentit de l’humor ben administrat no sols és el millor antídot per a qualsevol fogot, sinó l’única brúixola capaç d’ajudar-nos a sortir airoses de les pitjors tempestes.

Com a dona de 50 anys, recomano la lectura d’aquesta novel·la a les que ja tenen més de 40 perquè riuran i veuran venir tot el que la majoria de les dones comencem a viure quan ja tenim una certa edat. Saber riure’ns de nosaltres mateixes és l’única manera de seguir endavant. El leitmotiv d’aquesta novel·la m’encanta: mai tornarem a ser les mateixes… i ni falta que ens fa.

Llegim aquesta novel·la i recomanem-la a totes les nostres amigues, mares, ties i àvies, perquè és una lectura amena i que ens ajuda a descarregar-nos d’aquestes motxilles, que tant ens pesen a partir d’una edat madura perquè hem d’estar estupendes, ser les millors esposes, les mares més guais i, per si no fos prou, les més competents en els nostres llocs de treball. Hi ha algú que pugui suportar-ho sense caure en moments de desesperació? Acompanyem a la Maica en aquesta aventura, que serà l’aventura de totes.



Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies