idioma
ca
en es

AMB AMOR TOT ÉS POSSIBLE

Autor: Sandra Bruna Thursday 16 November 2017

Des de fa ja un temps que me n’adono que el temps passa volant. Ens anem fent grans, i m’estic trobant que amb els diferents grups d’amics amb els que convisc, cada cop hi ha més separacions. No és bo ni dolent, és simplement una dada que fa que em pregunti si l’amor per tota la vida amb algú és possible.

Crec que hi ha moltes maneres d´estimar i no tenim una fórmula matemàtica per saber què és el què funciona, ja que crec que cada parella té la seva, però, al llegir la novel·la de Víctor Alexander ELS AMANTS DE LA RAMBLA DEL CELLER, no m’he pogut reprimir de pensar en aquestes parelles grans que han estat junts tota la vida compartint-ho tot. I em pregunto si l’AMOR en majúscules es pot fer gran com una bola de neu, o es transforma a cada passa que donem en allò que volem que sigui. La vida de la parella és tot un món, i amb aquesta novel·la és una base sòlida per poder afrontar un segle de vida i d’història que ens relata amb gran habilitat l’autor coneixedor de la mateixa, i que ens fa reviure juntament amb els personatges tot el que va passar.

La Maria i en Joan, que passegen els seus noranta anys per la rambla del Celler, lentament, com dos enamorats, veuen passar el món d’avui, tan distant del de la seva plenitud, i tan hostil, ja que actua amb ells sense pietat, com un voltor en cerca de carronya. En Niel, un veí seu, els contempla, alertat per la seva bondat i la seva indefensió; és un home que, com els vells amants de la rambla del Celler, arrossega un passat on dolor i joia es barregen, incontrolats, a partir d’una adolescència viscuda a París i d’un amor sempre infeliç per Judit, la seva segona dona, víctima d’un ahir ple d’infàmia. La Maria, a qui tothom diu Marieta, i en Joan han travessat un segle sencer de guerra, opressió, silencis, vexacions… però han trobat temps i fortalesa per estimar la família, el teatre, l’òpera, el cinema, aquesta vida que, justament quan arriba a l’últim tram, sembla voler-los eliminar abans d’hora. ELS AMANTS DE LA RAMBLA DEL CELLER és un relat extraordinari que contraposa la tendresa a la cruesa més extrema. Crec que és una novel·la que en sí és la vida i que té un públic molt ampli que la pot gaudir i entendrir-se amb aquesta parella tant especial que als noranta anys encara passeja enamorada per la rambla del Celler.

Una estampa de postal que a mi, personalment, m’agrada, i em fa posar la pell de gallina tot pensant en que sí que podem alimentar l´amor fent-lo créixer com una bola de neu que no cal que s´aturi mai, però que s´ha de modelar de tant en tant perquè pugui seguir creixent.

Leave a Reply



Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies