HAY VIDA DETRÁS DE LOS LIBROS
Estoy contenta porque este fin de semana, el último de la feria de Madrid, ha sido estupendo. Ha salido el sol, el Retiro estaba lleno y me ha impresionado, o mejor dicho, emocionado, la larga cola que el sábado por la mañana tenía Isabel Allende en su carpa. Gente que se había levantado a las 7.30 de la mañana para poder ser de los primeros de la cola y no irse a casa sin el libro firmado. Un fenómeno fan que había visto en conciertos, en partidos de fútbol y raras veces en libros, cosa que me llenó de esperanza, ya que si existe gente capaz de hacer más de dos horas de cola para una firma de un autor, es que todavía hay muchos huecos en este mundo de la lectura.
Además, mi ilusión fue doble cuando el domingo por la mañana, en la misma carpa que el día anterior estaba Allende, se encontraba Laura Gallego firmando, y tenía una cola igual o similar de larga, que la que Isabel tenía el día anterior, pero de gente joven, que les gusta la lectura y que querían que Laura firmase sus libros, así que no fue fruto de un libro y de un autor, sino que dos géneros distintos, de públicos diferentes, consiguieron hacer colas largas para conseguir una firma, más las colas de las casetas con Javier Sierra, María Dueñas, y Espinosa. Por tanto, hay público lector y debemos llegar hasta él, también en una época de crisis.
Fue fantástico verlo, y a mí me animó mucho a seguir luchando por encontrar el hueco del mercado. Debemos trabajar para seguir cultivándolo, con buena literatura para jóvenes, para que se enganchen a este hobby tan maravilloso y no se separen de él en la vida. Siempre hay un buen libro para cada lector, y lo único que debemos hacer es trabajar para que esos fantásticos lleguen textos al público, de maneras diferentes en cada caso, y reinventando la comunicación en el mundo literario, pero hay lectores, señores, y esperan buenas historias. Así qué, ¿a qué esperamos?
Hoy recomiendo un libro que creo que TODOS deberíamos leer y rápido porque sin querer ser oportunista, lo ha sido. Saïd El Kadaoui ha publicado CARTES EL MEU FILL con Ara llibres y explica cómo vivir en la diversidad en unos tiempos complicados como los que estamos viviendo y cómo podemos defender la identidad de cada uno sin tampoco tener que despreciar la de los demás. En definitiva, es un libro imprescindible porque recupera algo que es fundamental para la convivencia entre los seres humanos, que es el RESPETO.
Lectores haberlos, haylos. Sin ir más lejos, mi libro ya ronda los 8000 seguidores en facebook y eso que aún no está publicado, porque a las editoriales no termina de convencerles la historia. Como ves Bruno, todo es cuestión del cristal con que se mire.
La gent té ganes de comprar libres.
No és una pregunta, sinó una afirmació.
Ahir vaig anar a una gran superfície a comprar (a ‘fer la compra’) i vaig anar a espetegar per casualitat a la secció de llibres. Una secció de llibres d’un supermercat no és gran cosa, però em va sorprendre veure-hi força gent, xafardejant. Jo també vaig fullejar llibres, m’encanta fer-ho, hi havia best sellers, autoajuda… en fi, els llibres que normalment hi ha en aquests llocs.
Jo crec que la gent tenim moltes ganes de comprar llibres de tota la vida, en paper, però ahir vaig sentir, per primer cop, una mena de… veueta a dins meu quan els agafava i els toquejava amb fruïció, una mena de fantasma, una mena de consciència, una mena de… no ho sé, un record que em ressonava del que ento cada dia al s mitjans: ‘el llibre electrònic és el futur…’ -deia-, ‘el paper moriràaaa’ -amenaçava-, ‘els dispositius electrònics seran el producte estrella els propers anys’ -afirmava la veueta-, ‘el llibre en paper està condemnat…’, ‘no es venen llibres’, ‘la gent no compra llibres’, ‘els llibreters es queixen’, ‘el sector editorial està en crisi’, ‘els editors s’arruïnen’, ‘les distribuïdores pleguen’, ‘la crisi’, ‘digital’, ‘digital’, ‘la crisi’… bla bla bla…
Aquests són els missatges que cada dia, com gota malaia, ens arriben sobre els nostres estimats i adorats llibres, i això, ho ben juro, ens fa enrere a l’hora de comprar-ne. Almenys a mi. Comprar un llibre en paper s’ha convertit de sobte en una mena… de friquisme, d’acte antisistema… com els que compren discs de vinil… no ho sé. Et sents un babau quan compres un llibre. No sé com explicar-ho. Com si estigués mal vist. Són sensacions. No ho he parlat amb ningú. Sempre he comprat llibres i des de fa un temps, noi, no en compro ni un. Som una mica així, els consumidors. Ens influeix el que ens arriba pertot arreu…
Per què els llibreters, els editors, els agents, els que viviu d’aquesta indústria, no ho sé, …algú, no li retorna el prestigi perdut al llibre en paper? Per què no es fa una campanya que ens llanci en desbandada a les llibreries a comprar llibres? L’altre dia vaig saber que l’Editorial Siruela ha decidit que ells mai no editaran llibres electrònics. Bravo. Ho vaig trobar fabulós. Amb dos pebrots! Més d’aquests, n’hi hauria d’haver.
Voleu que us digui el que penso?
Com va dir aquell: ‘quan agafes por, has begut oli.’
Per què heu agafat tanta por? Per què us heu deixat enväir per la por? Per què heu transmès aquesta por als altres, per què no us feu valdre més, els que esteu a dins del sector?
No és veritat que al sector del llibre li hagi de passar com al de la música: en la música, mai ningú -només reis i rics- han tingut instruments i músics tocant al saló de casa seva: es va passar d’un DISPOSITIU QUE FUNCIONAVA AMB ELECTRICITAT a un ALTRE DISPOSITIU QUE FUNCIONAVA AMB ELECTRICITAT (giradiscs, cassettes -> CD’s, USB’s, MP-3’s). El llibre és el llibre, no és elèctric ni va amb cap altra energia que la del cervell, que l’activa. El llibre va néixer al renaixement amb la impremta, i ha acompanyat l’ésser humà des de fa segles. Al disc de vinil i al CD no se’ls va concedir mai tal mèrit: van durar una generació, o dues, i prou, i han estat fàcilment substituïbles. Però… el llibre? Per favor…El poder del llibre sí que el tens al saló de casa teva.
Els lectors i compradors estem perplexos, tothom ens diu què passarà però mai no ens han preguntat què volem, què desitgem, què preferim… almenys a mi, ningú. Jo friso per comprar llibres en paper però estic esperant que algú em digui (som així de burros, els compradors) si estic fent bé.
De tant pensar en el futur… NO ENS ESTEM OBLIDANT DEL PRESENT??
A veure si uns transmeteu l’auto estima que heu anat perdent pel camí. En comptes de tremolar tots per la manca de vendes, per l’impuls als ebooks etc, hauríeu de tirar la casa per la finestra i posar-vos els compradors a la butxaca. Com un llibre de butxaca.
Jaumet
¡Siempre habrá vida detrás de los libros!
Porque una vez finalizados, se sumergen en un rinconcito de nuestro corazón para permanecer ahí, enseñándonos a crecer y ayudándonos a recordar.
Nunca he estado en una feria del libro, me pierdo mucho. Y sería de las que hace cola para conseguir una firma, porque me parece un regalo maravilloso generador de recuerdos.
Tengo varias dedicatorias del mismo escritor y releerlas ayuda a sonreír cuando la tristeza empaña los suspiros…
Perder el tiempo en hacer cola, para que un artista te brinde su firma, no es perder el tiempo, no es nada en comparación con lo que un escritor o un músico, te ha hecho sentir y el aprendizaje que has sacado de su obra.
Brindo porque siempre haya vida detrás de los libros!!;-)
Un abrazo,
Rebeca.