
És el millor llibre que m'he llegit mai. M'ha encantat.
Gràcies a l'autor per haver fet aquesta obra. M'ho he passat molt bé.
És una novel·la que ens explica la història d’amor d’una parella de Barcelona, amb opinions polítiques totalment diferents, sent la familia d’ella de dretes i la d’ell d’esquerres. Aquesta és doncs, la situació més rellevant i conseqüent de la seva relació.
La Maria i en Ramon són els reflexes d’un amor de joventut tan sincer i tan pur que ens fan reviure moments preciosos, en diferents indrets, d’una Barcelona plena d’història dels anys 60 fins el 2009. Tot passejant i succeïnt en llocs tan emblemàtics com el Palau de la Múscia, el Cafè de l’Òpera, i diferents llocs de moda d’aquella època.
La Maria, sent una dona sensible, enamorada de la música, de l’art, ens deixa una imatge d’una dona lluitadora per els seus ideals, per els seus somnis, i a la vegada una dona sotmesa a totes les opinions i fets del seu pare, un home dur, egoista i un reflexe totalment emmirallat d’un règim franquista.
En Ramon, en canvi, és un home amb les idees molt clares, un home fort i lluitador per tal de tenir una vida digne, al costat del seu amor, i sempre guardant-lo i respectant-lo com si fos el tresor més valuós de la seva vida.
Paraules d’amor també és el pas a pas d’un homenatge a la lluita del gran i solemne locutor Salvador Escamilla, que poc a poc va anar introduint la cançó catalana dins d’una Barcelona totalment fosca i franquista. A on la melodia principal d’aquesta novel·la és la cançó tant plena de poesia i d’amor, de l’excele·lent cantautor JOAN MANUEL SERRAT...
Amb aquestes quatre ratlles, jo només voldria felicitar per aquesta novel·la tan plena de sentiment al seu autor DAVID ESCAMILLA, que m’ha fet entendre d’una manera clara i senzilla una historia d’un amor de les que TOTS hi hauríem d’aprendre...
Gràcies!!!
He gaudit molt llegint aquest llibre. M’ha semblat càlid, proper, sensible, i sobre tot, real..., molt real. Soc mes menys de la generació de la Maria, i en reiterades ocasions m’he sentit transportada a un passat viscut en primera persona o conegut a curta distancia.
M’ha fet somriure, esgarrifar, somiar i al final, vessar unes quantes llàgrimes d’emoció.