idioma
ca
es

VEÏNS

Autor: Bruno Thursday 21 March 2013

BLOG imagen PhotoXpress

Gairebé tots formem part d’una comunitat de veïns, excepte aquells qui tenen la sort de viure en una casa solitària, tot i que segur que a prop hi ha algun veí, aquell que mira per la finestra, o que surt a passejar el gos a la mateixa hora. No em negareu que les reunions de veïns són gairebé sempre d’allò més avorrit, hi ha discussions ridícules i no es va al gra. Tot i això, tenir bons veïns és important, inclús arribar-los a conèixer una mica també, ja que és la gent amb qui cada matí et creues a l’ascensor i, encara que hi comparteixes només converses banals, d’alguna manera formen part de la teva vida. La incomunicació que últimament vivim en la nostra societat ens fa ser aspres, i més amb els veïns, que amb les presses que portem tots sempre sembla que ni la cordialitat i, ni a vegades, l’educació, prevalen ja, en diverses ocasions però no en totes, per sort. I és una llàstima perquè recordo que a casa els meus pares, a la finca on vivíem, tots s’hi coneixien i com que gairebé tots tenien fills de les mateixes edats que les nostres, pujàvem i baixàvem a casa dels altres per jugar i per compartir experiències. Ara ens tanquem cadascú a casa seva, molts amb les maleïdes consoles , i això ens porta a una manca d’espontaneïtat, de comunicar-se amb els demés, que es nota en grans i petits. La veritat és que a mi sempre m’ha agradat saber una mica més de la vida dels altres, veïns o no, diguem que és curiositat malsana, però mai saps com s’hi viu, a la porta del costat, i quines coses poden tramar-s’hi, com passa a la novel·la de la Susana Vallejo, qui a CALLE BERLÍN, 109 / CARRER BERLÍN, 109 (Plaza Janés/ Rosa dels Vents) explica les històries quotidianes dels veïns, uns més extravagants que els altres, i que es van coneixent a partir del descobriment d’un cadàver a la finca.

Novel·la negra per a uns, amb pinzellades socials i de comèdia negra, a través d’una història coral, que retrata la societat actual amb una ferotge crítica a la soledat i a la incomunicació que hi ha en una gran ciutat on tots tenim alguna cosa a amagar. Malgrat tot, és una novel·la per a tots els públics i l’editorial no l’ha pogut definir millor: addictiva, divertida, fosca, inquietant, fluida, intrigant.

La pel·lícula que recomano aquesta setmana és la comèdia d’humor negre LA COMUNIDAD d’Álex de la Iglesia. Julia (Carmen Maura) és una dona a qui la sort no li ha somrigut, treballa com a venedora de pisos per a una agència immobiliària i té un marit (Jesús Bonilla) negatiu i mediocre. Inesperadament, Julia troba 300 milions de pessetes a l’apartament d’un mort, la qual cosa canviarà la seva vida radicalment; però abans d’això haurà d’enfrontar-se a la ira de la comunitat de cobejosos veïns. LA COMUNIDAD és una divertida pel·lícula que combina el suspens claustrofòbic amb l’acció domèstica i altes dosis de tragèdia humana.

Leave a Reply



Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies