Aquesta setmana és negra, i no vull ser pessimista, però és que ahir vam rebre la mala notícia que un editor, Manuel Fernández-Cuesta, ens deixava. Era un dels editors simpàtics, sempre alegre, calmat, afable i una cosa que per mi cada dia és més bàsic en aquest món salvatge, bona persona. Calen bones persones més que mai, i el Manuel ho era, amb el seu gran somriure feia les coses fàcils, i sabia viure bé i prendre’s les coses tal i com venien. El trobarem a faltar i sentim molt aquesta pèrdua, per mi propera i que m’entristeix enormement. Igual que la de la Concha García Campoy, gran periodista i comunicadora, que malgrat la seva lluita optimista no ha pogut superar la leucèmia. Jo no la coneixia personalment però sé pels seus companys, alguns coneguts meus, que era una gran persona, una gran companya, una gran mare i una gran cap. Resumint, una altra bona persona en tots els àmbits de la seva vida, que sembla feina fàcil però és d’allò més complicat. Quan dues notícies com aquestes s’ajunten no hi ha optimisme que valgui, només podem quedar-nos amb les coses bones dels que se n’han anat i aprendre d’ells, a banda de reflexionar que la vida és un instant que pot apagar-se en qualsevol moment, i tenim el deure d’esforçar-nos per disfrutar-la més, i patir-la menys. Treure la nostra fortalesa interior, encara que estigui amagada en un dels llocs més remots i sortir endavant, a poder ser amb bon tarannà i amb un somriure.

La meva recomanació d’avui és la novel·la de la Pilar Jericó, PODEROSAMENTE FRÁGILES (Alienta) on a través d’una ficció que t’arriba, et toca i t’endinsa en una novel·la que s’acaba massa aviat, en voldries més, però et fa pensar molt i et marca per sempre. Un títol ideal per aquells per qui les vacances són un moment de diversió, però també per pensar com encarar el proper curs. Insegura a la seva vida sentimental i amb por de perdre la seva feina, la Claudia comença un viatge vital del que tornarà profundament renascuda. En la seva primera novel·la, la coneguda conferenciant Pilar Jericó ens proposa un emocionant recorregut per les entranyes de la fragilitat, condició indispensable per arribar a tenir una vida més plena i poderosa.

I us vull recomanar, aquesta setmana, QUÉDATE A MI LADO, una pel·lícula amb la que ploro cada vegada que la veig, i això que me la sé de memòria, però és un homenatge a les dones fortes, valentes i a la unió de la família, encara que aquesta no sigui convencional. La Isabel (Julia Roberts) és una fotògrafa que s’enamora d’un home divorciat amb dos fills (Ed Harris). Guanyar-se l’amor dels nens li serà difícil ja que la mare (Susan Sarandon) no està disposada a facilitar-li les coses i, a més, té leucèmia.