idioma
ca
en es

UNA VIDA QUE APORTA LLUM DES DE LA FOSCOR

Autor: Sandra Bruna Thursday 22 November 2018

Un dels llibres que va marcar la meva carrera d’agent literària va ser LES CENDRES D’ÀNGELA de Frank McCourt, el qual vaig tenir l’oportunitat de representar i vendre a una editorial que va fer una feina magnífica, Edicions MAEVA. Amb aquest llibre tan especial van passar moltes coses, ja que vaig tenir l’oportunitat de menjar amb en Frank, un home més que entranyable, i va sorgir una gran amistat amb la Maite Cuadros, editora del llibre, i qui no ha deixat de créixer. Una experiència genial i una altra època, ja que es van arribar a vendre molts exemplars d’aquesta novel·la tan especial, però gens fàcil d’arrencar-ho. Per aquesta raó, al llegir ELS CAMINS DE LA LLUM el meu cap feia similituds amb aquest gran llibre. Coia Valls es ruboritza quan li dic, perquè tots sabem que les comparacions són odioses i el gran Mc.Court és un referent, però la Coia Valls és una autora que ja és un referent també al nostre país. Des de l’inici ha tingut màgia, públic i en cada novel·la que ha escrit s’ha superat, i aquesta no és menys sinó que és més. Una novel·la extraordinària sobre un personatge que tot el món ha mencionat alguna vegada però ningú coneix la seva història. Com és possible que Braille no tingués cap novel·la encara quan ha estat el creador de l’alfabet per a les persones cegues? La persona que va posar llum a aquells que vivien a l’ombra, i no només això, sinó per la seva vida, realment una història d’una revolució protagonitzada per un nen. El petit d’una família, els Braille, té un accident que el farà perdre la vista gradualment, però la seva tenacitat i la d’aquells que l’envolten aconseguiran marcar un camí d’aventures i descobriments que aniran més enllà d’allò que ens atreviríem a somiar.

La vida de Louis Braille és un exemple de superació, de com l’enginy pot superar la falta de recursos en una època difícil per a les persones cegues, les quals eren els rodamons o els bufons del poble. La novel·la passa a França, a meitats del segle XIX, en una època de revoltes i esperances. També pobles com Coupray, Llemotges i Vichy són protagonistes d’aquesta història, junt a la gran ciutat de París, que acullen la lluita d’aquest home de procedència humil però que va descobrir la clau amb què les persones cegues trencarien les seves cadenes.

Per mi és una història que no pot deixar indiferent a ningú, que una organització com l’ONCE l’ha agraït perquè fins ara ningú s’havia preocupat per treure a la llum a aquest personatge que en silenci va aconseguir l’impossible per a les persones que no poden veure, i també per aquells que els envoltaven. Louis Braille va ser un nen amb un esperit envidiable però no podem oblidar tampoc la seva mare, la seva germana i sobretot la Margot, qui van ser puntals essencials per tal que ell guanyés confiança en si mateix per seguir endavant. Una veu, una vida, una història que no té res a envejar a molts grans bestsellers publicats. Confio en què hi haurà un editor a cada país que voldrà donar llum a aquells que estan a l’ombra, i molts lectors que donaran suport a una història genialment escrita però que a més, ens mostra un gran personatge de la història que tot ho feia des de la discreció. Ja era hora que algú li donés el protagonisme que es mereix. Gràcies, Coia, per aquesta novel·la tan ambiciosa que arriba a la capa més profunda del cor sense caure en el sentimentalisme pretenciós.



One Response to “UNA VIDA QUE APORTA LLUM DES DE LA FOSCOR”

  1. Coia Valls says:

    Gràcies Sandra! Moltes gràcies per les teves càlides paraules, per confiar amb mi i amb la meva obra.

    Una de les grandeses de l’aventura literària que vaig decidir emprendre de la teva mà, fa gairebé 10 anys, són les noves coneixences, persones que aporten llum a la teva escriptura amb les seves opinions i mestratge.

    En aquesta ocasió sé que la intensitat amb la qual m’arriba és un regal dels grans!

    L’etapa prèvia a l’escriptura d’ “Els camins de la llum” ja es va desenvolupar d’una manera molt especial. Era insuficient furgar en arxius i biblioteques, el factor humà és revelava com quelcom imprescindible. A més a més de recórrer físicament els escenaris on transcorria l’acció i fer fotografies, prendre notes…. Calia completar el cercle amb les aportacions de les nombroses persones cegues a les quals vaig entrevistar, també amb les dels professionals que hi treballen. Volia apropar-me tant com em fos possible a l’experiència de, a ulls clucs, posar tots els sentits en alerta per saber del món.

    En l’escriptura de la novel·la hi havia una imatge molt preuada, que em va acompanyar des del començament. El tou dels dits repassant els punts en relleu i alliberant la llum captiva que permetia els cecs d’accedir al coneixement.

    Tots estem a les fosques en algun moment de la vida. De vegades en solitud, de vegades en companyia, tots precisem d’una llum per seguir avançant. I moltes llumenetes, una al costat de l’altre, poden traçar veritables camins incandescents per on transitar.

    Tu, n’has estat l’artífex!

Leave a Reply



Newsletter Sandra Bruna

Si quieres estar informado de nuestras novedades ¡Suscríbete al newsletter de Bruno Cazalibros!

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies