Abans em pensava que la famosa frase “tot temps passat va ser millor” era una frase que només deia la gent gran, i he d’assumir que jo mateixa ara ho penso cada dia més. Et fas gran, l’entens i no et queda un altre remei que assimilar-la. Així i tot, vull ser optimista, i pensar que encara ens queden moltes coses bones per viure, però és veritat que el pas del temps et va deixant empremta, i records, molts records, que s’acumulen en aquesta petita caixa anomenada cor, i que a mesura que passa el temps tinc la impressió que la caixa es va quedant petita per acumulació.

A més, amb l’edat, ningú et maquilla la realitat i t’adones de les absències, dels silencis, de les persones que estan i dels que ja no hi són. Sense voler, la ment em transporta a aquest passat on tot semblava perfecte. Igual que els passa a les protagonistes de la novel·la EL BALL DELS ESTUDIANTS, d’Anna Crusafont publicada per Univers, que després d’anys sense veure’s, quatre amigues es retroben per celebrar l’aniversari d’aquest ball al qual assistien juntes cada any. Cap de les quatre amigues és el que era, han crescut, han viscut i la vida les ha conduït a cadascuna pel seu camí i potser no era el que elles volien o el que havien somiat de petites. Una novel·la d’amistat i de prendre consciència que la vida és qui marca la banda sonora dels nostres dies.

Anna Crusafont, que amb la seva primera novel·la Isola Bella ja va aconseguir ser traduïda a tres idiomes, ara torna amb una nova història costumista, de ploma excel·lent, però per a tots els públics, i amb un tema que enamorarà a tots els nostàlgics, que en definitiva som la majoria, perquè aquesta capseta de records la tenim tots, i d’una manera o una altra l’omplim d’aquests instants que no volem oblidar i que se’ns queden gravats per sempre.