EL GRAN MÓN DE L’ESPECTACLE
Avui confessaré un secret, i no m’agrada fer-ho, però no m’ho puc callar ja que el llibre del que avui us parlo, VIATGE AL CENTRE DEL MUSICAL de Joan Lluís Bozzo, és especial per moltes raons. La primera, i aquest és el secret, és que a mi m’hagués encantat fer musicals. Sempre m’ha agradat el teatre, i els musicals em fascinen, i per tant he seguit a la companyia Dagoll Dagom des de petita, i per això representar en Bozzo, encara que ell no sé si ho sap, és un orgull per a mi, perquè està ficat en dos mons que m’apassionen, el teatre musical i els llibres. He de dir que mai he intentat dedicar-me al teatre, i menys als musicals perquè canto de pena, però aquest és el meu somni frustrat. Tots n’hem de tenir algun, i el meu és aquest. La segona raó de per què és especial, és que des de que vaig veure el musical MAR I CEL, el qual he repetit tantes vegades com ha estat en cartell, vaig pensar en com n’és de difícil fer la feina d’actor, de transmetre sentiment i a més, cantant. Vaig pensar que era una professió, com la d’escriptor, que no tothom pot fer bé, però que molts s’atreveixen a intentar-ho. La tercera raó és que he compartit aquest musical sempre en família, és una cosa que ens uneix culturalment, com els llibres, i que m’enorgulleixo de que hagi estat una tradició que hàgim sabut passar de pares a fills, perquè els meus germans i jo vam començar amb MAR i CEL, una nit de Nadal, i cada Nadal hem anat al teatre, sense saltar-nos cap, i els dos últims anys ja ha vingut el meu fill que, amb gairebé dotze anys, també sap apreciar una cosa tan bonica, i alhora tan difícil com fer una bona obra teatral.
En aquest llibre en Joan Lluís ens explica com la seva companyia va apostar pel teatre musical amb una adaptació meravellosa de l’òpera MIKADO, després amb MAR I CEL, amb el qual van aconseguir un èxit rotund, i van seguir amb l’ambiciosa FLOR DE NIT amb llibret de Manuel Vázquez Montalbán, que va ser un homenatge al Paral·lel de Barcelona. Aquest llibre és una crònica escrita amb humor i, que a tots els fans incondicionals de Dagoll Dagom i d’en Bozzo no els decebrà, ja que Joan Lluís en sap molt de teatre i a més, escriu de manera simpàtica i sap com despertar l’interès del lector, de la mateixa manera que ho fa amb els espectadors a la butaca d’un teatre. Així que per a tots els que hem gaudit de totes aquestes obres, ens agradarà llegir aquesta crònica, que també relata una època, i per a aquells que els agraden les curiositats, és un llibre ple de trets divertits que no deixen indiferent al lector. Un bon llibre-regal per als amants d’una professió a la qual se li deu molt respecte i que al nostre país, tenim la gran sort de poder gaudir de grans actors i actrius.
