Blog de Bruno

Hi ha dies que penses que hauria estat millor quedar-te al llit i no aixecar-te. No obstant, des de fa ja un temps, aquests pensaments negatius, que cada vegada són menys, desapareixen en un instant perquè vull confiar que tot pot tenir una solució, per més difícil que sembli. I si no la té, tampoc és, moltes vegades, a les nostres mans poder solucionar-ho però, els éssers humans tendim a complicar-nos la vida i fer les coses més difícils, no sé ben bé per què. Quan et pares a pensar, reflexiones que potser són cúmuls de moltes coses que et saturen i et bloquegen, deixant-te en un estat en el qual no pots veure la resta del camí per trobar la solució.

Les novel·les ens ajuden a poder veure casos, de vegades extrems, de com reaccionen els personatges davant els problemes i, com que és ficció, ho acceptem. Darrerament, recomano moltíssim les novel·les feel-good perquè les solucions són d’acord amb els meus pensaments, perquè si recomanés les solucions de les meves novel·les negres preferides, potser quedarien més morts que vius en aquesta jungla. És el cas dels llibres de la Susana Rodríguez Lezaun, que en la seva primera novel·la amb el títol SIN RETORNO, explica que la Irene Ochoa ha de prendre una de les decisions més importants de la seva vida; no pot suportar més al borratxo del seu marit, que no la tracta bé, i necessita escapar. Ha de creuar la línia del mal per fer-ho? Un incendi a la casa de la Irene acaba amb la vida del seu marit i l’inspector David Vázquez es farà càrrec de la investigació del mateix. Ha estat provocat? Al mateix temps, al llarg del Camí de Santiago han aparegut diferents cadàvers de pelegrins que en Vázquez també haurà d’investigar mentre es va enamorant perdudament de la Irene. Si no has llegit encara aquesta novel·la, te la recomano cegament si ets amant de la novel·la negra perquè aquesta no et dóna un respir i, com que ara DeBolsillo acaba de publicar una nova novel·la amb un nou cas de l’inspector David Vázquez, DEUDAS DEL FRÍO, és el moment de fer un 2×1 per a un cap de setmana de lectura trepidant al sofà. Aquest cop, en Vázquez té un nou cas per resoldre però les empremtes del passat de la Irene encara els persegueixen. Per tant, seguim atrapats amb la història de la Irene a més de tenir un cas d’assassinat amb el president del Banc Hispano-francès, que apareix assassinat a les afores de Pamplona, ​​lloc on es torna a situar la novel·la.

La Susana Rodríguez Lezaun és una autora que ens encanta i que no té res a envejar a altres noms que van aparèixer en el mateix moment, com la Dolores Redondo o el Mikel Santiago, amb grans novel·les que no vull deixar de recomanar tot i no representar-les. La Susana va vendre més de 8.000 exemplars amb el seu primer títol, un gran debut, però com totes les primeres vegades, va costar que els mitjans li fessin cas encara que molts lectors actius van apostar per ella. Creiem que mereix molt més i per aquesta raó, Penguin Random House segueix apostant per ella amb DEUDAS DEL FRÍO i un tercer volum que, esperem, sortirà l’any que ve per a completar una trilogia que entre tots farem gran, perquè tenim una gran autora, amb dues històries, de moment, que es llegeixen ràpid i et deixen amb ganes de més. Mereix ser llegida per tots aquells que són amants de la intriga i el misteri perquè està signada per una bona ploma.

Mai no m’han agradat les pel·lícules de terror, sí les de suspens, aquelles que fins i tot et posen un pèl nerviós i el teu cap pensa “tanco els ulls perquè no puc més”, però una energia que no saps d’on surt et manté amb els ulls oberts i gaudint de passar angoixa. Que difícil és la gestió de les emocions!

Sembla ridícul que a molts ens agradi passar por, o angoixa, sigui amb una pel·lícula, un llibre, pujant a l’atracció més alta o tirant-nos en paracaigudes. Busquem els límits, encara que he de confessar que des que vaig complint anys m’he tornat més poruga. Sempre he estat prudent, perquè enganyar-nos, l’aventura i el risc no són el meu camp, encara que el meu dia a dia sigui semblat a una pel·lícula d’Indiana Jones, on cada dia sorgeix un problema diferent que s’ha de batallar, i una emoció amb la qual bregar. Potser sóc més aventurera del que creia, perquè no fa falta anar a la selva per lluitar i posar-nos l’adrenalina a límits insospitats. Per sort, moltes vegades és per arribar a bon port, però el camí no és fàcil. No obstant això, qui ha dit que tinguem por? (more…)