Blog de Bruno

Només falten quatre dies per Nadal i per començar un petit descans, que la majoria agraïm després d’afrontar l’últim trimestre de l’any. Ara toca recordar totes les coses bones que hem viscut i agrair i col·leccionar aquests moments i, col·locar-los en el nostre àlbum de la vida per no oblidar. Per a mi el 2017 ha estat un any de retrobaments amb amics de l’adolescència i amb amics que per diverses raons semblava haver perdut i que he pogut recuperar, que tornen a estar al meu costat. Tinc una segona oportunitat que la vida m’ha regalat i que no penso desaprofitar, perquè a mesura que passa el temps valores més totes les persones que t’envolten, i tries millor a qui vols tenir al teu costat i a qui no. Per aquesta raó, tenir a una de les meves millors amigues una altra vegada a la vida és un regal, haver pogut recuperar una amistat truncada, també ho és, i poder ampliar la llista de nous amics, aquells que han demostrat que sempre hi són, amb els que hem compartit moments de tota mena, és el colofó ​​per batejar el 2017 com l’any de l’amistat. Com a la novel·la de la Care Santos, MITJA VIDA, guanyadora del Premi Nadal només començar l’any, els retrobaments amb amistats del passat sempre remouen emocions per bé o per mal.

El 2017 ha estat, també, un any de superació, de treball personal amb mi mateixa, i gràcies a llibres com TU PODER NINJA de l’Eva Sandoval he pogut ser més flexible amb mi mateixa i entendre millor que no cal lluitar per aconseguir els teus somnis. També ha estat un any d’aprenentatge, de recerca, i amb l’ajuda del llibre d’en Francesc Miralles i de l’ Héctor García, IKIGAI, he trobat el que em motiva a moure’m d’una manera determinada a la vida. I en aquestes estones de placidesa lectora m’han acompanyat personatges brillants com en Guille i l’Amalia, que l’Alejandro Palomas ha creat perquè entrin a les nostres vides i s’hi quedin, o la Rebecca, la protagonista de la novel·la de la Bárbara Alves, amb la qual he rigut com mai amb un pot de Nutella a la tauleta de nit. I també moltes més novel·les trepidants com les de la Paz Castelló, la Núria Pradas, la Susana Rodríguez Lezaun, la Carmen Conde, l’Esther Sanz , en Gabriel García Oro , en Xulio Ricardo Trigo o la Sílvia Tarragó que han omplert aquest any de bones lectures, aportant cadascuna d’elles alguna cosa bona per a aquesta capseta de records que juntament les meves vivències, tancaran el 2017 amb un somriure. Perquè els llibres són els meus companys de viatge en tots els sentits, i em sento afortunada de poder estar envoltada d’aquest regal cada dia.

La meva recomanació d’avui és que aquest Nadal no faltin llibres a cap llar, són un dels millors regals que podem fer, perquè llegir és viure, entendre, educar, gaudir, reflexionar i divertir-se. Així que us deixo el millor catàleg perquè pugueu triar un llibre per a cada persona estimada, segur que us ho agrairà.

Bon Nadal i un meravellós 2018 per a tothom!

Cada any en arribar les dates nadalenques quan els carrers s’il·luminen, els aparadors estan plens d’arbres de Nadal, amb la decoració de color vermell i la neu blanca, m’entra la nostàlgia i alhora les ganes de viure un altre Nadal en família. No puc negar que la nostra família viu aquestes dates amb ganes, sempre hem estat units i, a mesura que ens ha anat faltant gent a la taula les hem seguit gaudint. Confesso que hi ha hagut un canvi, que jo atribueixo a la maduresa, al fer-nos grans, quan saps que aquesta màgia que ens havien explicat de petits no és tanta màgia, però és una cosa bonica que fas per mantenir la il·lusió dels més petits i de la gent gran, perquè a casa seguim tots creient en que hi ha alguna cosa màgica per Nadal. Alhora, assumeixes que hi haurà coses que canviaran, perquè la família creix i disminueix gairebé al mateix temps. No obstant això, és bonic trobar a faltar als que no hi són, recordar-los i estimar-los com si encara estiguessin, i també és bonic veure que els que estem aquí seguim fent pinya, transmetent la mateixa il·lusió a les noves generacions i aquesta unió que tant de bo sapiguem mantenir sempre. La vida ens dóna avisos, que hem de saber escoltar, i aquest any sé que més que mai, viurem un Nadal espectacular tots junts.

En canvi, els personatges de la novel·la de l’Óscar Rojo, en Martín i la Marga, de quinze i dotze anys, no poden viure aquest Nadal meravellós, com molta altra gent. Alguns perquè no els agrada, i és la seva opció i per tant és respectable, i altres, perquè realment no poden, com és el cas d’aquests dos protagonistes. Ells es queden orfes i deixen el seu poble natal per anar cap a Madrid a la recerca del seu pare biològic però, quan arriben al seu destí, a causa d’una successió d’infortunis, acaben abandonats a la seva sort enmig del fred d’hivern. Una indigent els ensenya com sobreviure als carrers… EL PUENTE DE LOS TESOROS és l’àrdua i colpidora odissea de dos germans que lluiten per sobreviure en un món hostil marcat per l’interès i la degradació. Segur que no els dóna temps a pensar en el Nadal, perquè l’autor radiografia l’altra cara de la moneda, com és la mendicitat a les grans ciutats, i el fet que ser captaire a vegades ho reps en herència, però moltes altres vegades no, malgrat que som majoria els que pensem que no es pot passar de tenir-ho tot a la misèria, a no tenir res.

En aquesta novel·la descobreixes que no és així i que aquest submón està carregat, també, de negocis lucratius i màfies corruptes, encara que també existeixen les bones persones que poden ajudar-te, encara que sempre amb aquest esperit animal de supervivència que fa que les coses es vegin més gèlides perquè viure sota el pont que molts trien per suïcidar-se, és només per quedar-se amb el que ells ja no necessiten. Una novel·la dura, potser poc nadalenca, però alhora entranyable, i crec que molt recomanable perquè no deixa de ser una història de superació on la unió de dos germans és vital per poder seguir endavant malgrat tot. Una nova ploma d’escriptura àgil, que t’atrapa i la qual acabes apreciant per com de ben resolta està. Felicitats Óscar per aquest debut brillant.

La setmana que ve és especial perquè comencen les festes nadalenques. Sé que hi ha gent que aquestes festes no els convencen, però a mi, sempre m’han agradat, perquè a casa les hem celebrat en família, i seguim fent-ho, amb la mateixa il·lusió. Són dates d’estar amb els teus, de gaudir del menjar i d’una bona sobretaula. Però també, és un bon moment per valorar el que es té i pensar en la gent que, potser, no pot gaudir ni de la família, ni d’un àpat, però ni per Nadal ni qualsevol dia de la setmana.

Per aquesta raó, em fa feliç poder celebrar, el pròxim dia 20 de desembre, la quarta edició de LA LITERATURA ALIMENTA, una festa solidària amb els autors i amics del sector que vulguin venir, per combinar literatura i solidaritat. Pensar en els altres, fer feliç als del costat, dedicar un somriure cada matí als que més estimes, o simplement, a qui et serveix el cafè, no costa res, però en canvi encara som pocs, crec, els que intentem que així sigui. I amb aquesta petita festa solidària, que gràcies a molts de vosaltres comença a ser gran, cada any, intentem ajudar a una entitat que ho necessita. Aquest cop, repetim amb Educo, per poder ajudar amb beques menjador al fet que els nens més necessitats puguin gaudir d’un àpat calent al dia, ja que a les seves llars no els ho poden oferir.

És una iniciativa que m’omple, tot i la feina extra que comporta, i que intentaré seguir fent créixer, perquè fer alguna cosa que et fa il·lusió sense pretendre rebre res a canvi, és una de les maneres de sentir-se feliç. I saber que amics i companys de professió m’ajuden i em donen suport, fan que aquest dia sigui cada vegada més especial i quedi per sempre com un gran moment de l’any, és la cirereta del pastís. Així que avui, en aquest bloc, recomano un món millor ple de llibres i de bones persones, que puguem brindar junts el dia 20 amb una copa de vi a la mà, i en l’altra, una tassa solidària, negra i groga, que són els colors de la nostra bandera literària. T’animes a participar-hi?