Blog de Bruno

Cada vegada que vaig a casa dels meus pares tinc ganes d’agafar els àlbums de fotos de quan érem petits i podria passar-me hores mirant-los i recordant cada moment. Actualment, tots anem amb el mòbil i fem fotos que després no passem on hauríem i, algunes es perden, i altres queden a l’ordinador, ordenades per dates, i gairebé ningú té el temps d’organitzar-les, com fèiem abans, i tenir aquests àlbums que són grans records de tota una vida i que a tots ens agradaria tenir a les nostres prestatgeries del menjador, com tenen els meus pares. El poder de les noves tecnologies ens ajuda a avançar en moltes coses, però la part més nostàlgica l’hem de mantenir nosaltres, i costa, perquè els dies i els mesos passen volant. Em fa la sensació que algú em roba les hores del dia perquè em queden tantes coses per fer de les llargues llistes que em faig el cap de setmana i que hauria de complir de dilluns a divendres, que em ric de mi mateixa quan dissabte torno a començar a llistar tot el que m’agradaria fer, mentre el lladre del temps em mira fixament als ulls i comença a córrer abans que jo.

A la literatura, hi ha poques novel·les que parlin de les fotos, un altre art, i L’OBJECTIU DEL CRIM, la novel·la que acaba de publicar en Xulio Ricardo Trigo amb Ediciones B, en català i castellà, és una d’aquelles novel·les que t’enganxen no només per estar ben escrites, per un autor amb un gran ofici, sinó perquè a més, en Xulio ha creat un personatge, l’Erika, amb tant carisma, tan interessant, que vols saber més i més sobre aquesta dona. Amb dotze anys, just quan acabava la Segona Guerra Mundial, l’Erika va ser segrestada juntament amb la seva mare i dues-centes persones més, per l’exèrcit rus, perquè treballaven a la fàbrica de les càmeres de fotos Contax i creien que només amb els tècnics podrien fer-ne una rèplica a Kíev. Molts anys després, ja al 1961, just quan es parla de la construcció del mur de Berlín, l’Erika viatja a Barcelona com a membre de la policia alemanya per ajudar en la investigació d’un cas d’assassinat de dos dels seus compatriotes. Aquests casos li recorden als mètodes usats pels seus segrestadors de l’adolescència. Amb l’ajuda del comissari Casajoana, intentarà entendre per què tot torna a començar i què s’amaga darrere de les joves assassinades que la porten a tornar a ficar-se en el seu passat més hostil, el qual, voldria oblidar.

Una novel·la policíaca basada en la història de la fotògrafa Erika Ernemman i ambientada en el món de les càmeres fotogràfiques clàssiques. Una obra literària que t’atrapa per la història i per la bellesa de la unió de dos meravellosos mons com són la literatura i la fotografia. Idònia per a tots els lectors del gènere i els que no ho són, perquè amb una ploma magistral, en Xulio relata una història que té ganxo per tants cantons, que difícilment defraudarà a ningú. Felicitats per aquesta novel·la que ha aconseguit un objectiu clar, fer una passa endavant.

Aquest pont estic visitant a un amic a Punta Cana, i el que em crida molt l’atenció és que estant en un ressort veus molts prototips de persones, però gairebé tots els estrangers que vénen a la piscina i a ballar, llegeixen. Això em fa immensament feliç, perquè la seva part lúdica, inclou la lectura. Sempre troben el temps per llegir, perquè l’excusa de m’agrada però no tinc temps, sabem tots que no és veritat, tot són prioritats, fins i tot en un lloc paradisíac com aquest on pots estar tot el dia estirat i que et serveixin, o fer excursions, i arribar rebentat l’hotel. El moment lectura has de buscar-lo, però qui el vol, el pot tenir. I si creus que els llibres són importants per a la vida, cosa que jo crec fermament, és bàsic donar exemple amb la pràctica, perquè ajuda a que els que ens envolten es fixin en els llibres.

Molts pares volen que els seus fills llegeixin, però ells no obren mai un llibre, i així està clar que és difícil que agafin afició per la lectura, llevat que per ells mateixos ja els apassioni, que pot passar, i passa, però menys del que voldríem. Així que intentem buscar el millor moment per compartir-lo amb un bon llibre, estic segura que pocs es podrien penedir d’aquest modest consell i en canvi, sí que podrien enganxar-se a una cosa tan bonica i tan útil a la vegada.

Així que avui, us deixo per a tots aquells que teniu nens petits a prop, un collage de llibres infantils perquè els Reis Mags o el Pare Noel puguin començar a ajudar a fomentar l’hàbit de la lectura:

– Els detectius Ho. El desastre Ja (Edebé) de Care Santos. Tercera entrega dels tres germans Olmedo. Entre tots tres intenten resoldre petits grans reptes de la vida diària. Les dues primeres entregues són El misteri Cro i El cas Gu.

– El club dels caníbals es cruspeix Dràcula de Gabriel García Oro (Anaya). Prèviament, els caníbals es van cruspir en Quixot.

– Laura SuperChef. El mejor bocadillo del mundo, de Care Santos. Segona aventura de la Laura, que s’enfrontarà a un gran concurs. Laura SuperChef. Chocolate va ser el primer lliurament, editada per Ediciones Bruño.

– També, podeu escollir un dels llibres protagonitzats per l’Òscar i la Nora (Em venc la mare, Em venc el pare, Em venc el millor amic i Em venc el Cigró, editats per Ediciones SM). El seu èxit ha traspassat fronteres i ha arribat a Portugal, Itàlia i Corea, entre d’altres països.

Regalar un llibre és regalar vida, imaginació i l’entrada a diferents mons on perdre’s i trobar-se per arribar al món real amb una mica més, sempre amb alguna cosa més. Per tant, els regals que ens aporten, són els regals estrella. No ens oblidem d’ells.

El cap de setmana d’abans de marxar a Frankfurt és sempre una bogeria, em falten hores per tot arreu, i acostumo a anar a l’agencia, quan no hi ha ningú, i obrir la porta, on tot és fosc, tot està en silenci, i m’aturo a la mateixa porta i escolto el no res. Quasi no em puc creure que aquesta petita fàbrica de somnis l’hagi muntada jo, amb l’ajuda d’un equip que sempre ha estat al peu del canó. Perquè una sola no és ningú si no compta amb tot el suport de gent important i, en aquest cas, jo tinc la sort que els importants són la meva família, aquells que mai fallen. La meva mare, des del principi, ha estat pionera amb mi d’aquest projecte, que vam veure néixer i que estem veient créixer. Després, el meu germà, sempre al meu costat donant-me suport incondicional, durant els bons i mals moments. I per últim, el meu pare, a qui no li cal presentació perquè ja s’ha posat el món editorial a la butxaca, i la meva germana, l’última a pujar al vaixell, però que m’ha ajudat a posar el rumb en la direcció correcta, perquè a vegades és fàcil perdre’s, o tenir el perill d’enfonsar-se. Sense ells, no ho hauria aconseguit i, per això, estic tant agraïda d’haver pogut arribar fins aquí al seu costat.

En la soledat de l’agència, m’entra una sensació d’orgull i de vertigen al mateix temps. Durant quinze anys les hem vist de tots els colors i, realment, el món editorial és un món igual de maco que complicat. Res és fàcil, i la feina d’estar intervenint sempre, diria que és fantàstica, perquè et manté sempre en tensió, no hi ha ni un minut avorrit. Però alhora és esgotador, i necessites poder tenir els teus espais per estar centrada i no perdre la il·lusió. Per a aquest ofici és bàsic que t’agradin els llibres, que els estimis, que sentis una relació màgica amb ells i que treballis per vocació. Per tant, l’actitud és el més important. La resta es pot aprendre sempre que se’n tinguin ganes, i les ganes surten de l’actitud personal. Quan veus un títol important i sents com les papallones vibren al teu estómac, és que tens aquesta actitud d’emocionar-te i de voler vendre allò sigui com sigui. Per sort, cada dia, encara sóc capaç de poder sentir aquest formigueig màgic que em manté activa la il·lusió i, si un dia no el sento, em preocupo, perquè és la clau per poder defensar els teus clients amb ganes, força i sempre, sempre, amb un somriure, que ja sabeu que és marca de la casa.

Per això, us deixo aquí l’enllaç del nostre catàleg, ple d’històries que enamoraran a diferents lectors, i que faran despertar diverses emocions que segur que aportaran alguna cosa de bona. Perquè llegir és vida i aporta a cadascú allò que en aquell moment necessita. Feliç fira! Als que hi aneu i ens veurem allà, serà un plaer poder atendre-us a les taules 5i i 6i; i als qui no, us explicarem totes les novetats a la tornada, sense deixar-nos res al tinter.

L’equip de l’Agència literària Sandra Bruna us desitja unes molt bones vacances. Esperem que aquests dies d’estiu us serveixin per descansar i recuperar l’energia. Aprofiteu molt el temps, feu moltes fotos i sobretot; sigueu feliços.

I recordeu: No hi ha millor manera de viatjar i obrir la ment que amb un llibre. Així que esperem que passeu un estiu ple d’històries i de personatges inoblidables.

Ens veiem al setembre, en l’horari habitual de l’agència i amb les piles carregades. Podeu consultar les nostres recomanacions i els nostres catàlegs a la nostra pàgina web.