idioma
ca

Blog de Bruno

Sandra Bruna Agència Literària

PERSONES QUE DEIXEN EMPREMTA

Autor: Sandra Bruna Thursday 28 April 2016

Conèixer a la Nadia Ghulam em va canviar una mica la meva vida, ho reconec. Ja fa uns anys que va ser la primera vegada que vaig veure aquells ulls negres intensos, però una mica desconfiats, entrar per la porta de l’agència per explicar, juntament amb l’Agnès Rotger, una història que em va captivar, i que més tard va guanyar el premi Prudenci Bertrana, en forma de novel·la titulada EL SECRET DEL MEU TURBANT. A través de la història real de la Nadia, que després de la malaltia del seu pare i la mort del seu germà, pel qual es va fer passar per mantenir la seva família, amb tot el que això comporta en un país en guerra com l’Afganistan, vaig conèixer a una noia valenta, llesta, amb meitat de la cara cremada per l’explosió d’una bomba a casa, i que va ser capaç de tirar endavant, amb l’ajuda de la seva mare, sempre al seu costat, i mantenir la seva família. Va aconseguir arribar a Catalunya amb una família adoptiva, a la qual també adora, per seguir lluitant des d’un país on es permeten moltes coses que a l’Afganistan estan prohibides, i així poder formar-se i lluitar contra la injustícia que hi ha al seu país natal.

Entrar a la seva vida em va fer pensar en moltes coses, i encara que a la Nadia, que és una de les millors persones que conec, també li costa deixar entrar a qualsevol al seu món, un cop vam aconseguir fer el clic per a mi ha estat una experiència única, i tenir-la al meu costat, em dóna energia positiva sempre. No obstant això la Nadia, que està integradíssima al nostre país, deixa a les dones de la seva família lluny, i a la meitat del seu cor també, atès que encara que s’ha adaptat, fins i tot ha après català, i estima la seva família adoptiva amb bogeria; La seva família natal, sobretot la seva mare, les seves cosines i les seves tietes segueixen a l’Afganistan, lluitant per trencar amb les convencions, i intentant que les coses canviïn. Com bé diu la Nadia, les veritables valentes són elles i ens ho explica en la seva segona novel·la, escrita al costat d’en Javier Diéguez, historiador i escriptor, que juntament amb la NADIA han escrit LA PRIMERA ESTRELLA DEL VESPRE, publicada per Penguin Random House, en català i en castellà, on s’explica com la Nadia torna a l’Afganistan, com intenta trobar a la seva cosina Mersal, i com vol retre homenatge a la seva difunta tieta. Aquesta novel·la es converteix en el descobriment de la història oculta de les dones de la seva família, així com de les seves arrels i d’ella mateixa com a dona, després d’haver passat 10 anys com a home a la seva terra.

IMG_4874

És un relat emotiu, intens i sincer de la realitat que viuen les dones en societats allunyades a la nostra: com superen les adversitats i no es queden de braços creuats davant un destí que sembla que hagin d’acceptar sense dir res. Som al segle XXI i moltes volen, i saben, que han de lluitar perquè les coses siguin diferents, encara que costi. La Nadia és un exemple a seguir per a elles, però també per a nosaltres, almenys per a mi. Tal com us he dit, conèixer la Nadia em va fer pensar en moltes coses, i veure que el què tenim aquí és un luxe de vida, per la qual no hem de queixar-nos, sinó donar gràcies, però a més, ha estat un honor poder tenir a la Nadia com a amiga, perquè és especial en tots els sentits, i és una de les persones amb les idees més clares que s’ha topat davant meu, i que sense pretendre-ho, amb la seva sinceritat, de vegades molt directa, m’ha ajudat a veure la vida des d’una altra perspectiva, i només puc donar-li les gràcies per això i dir-li que segueixi així, que res ni ningú la faci canviar perquè quan et fas gran, perds força, potser penses que moltes coses ja no valen la pena, i això no ha de ser així, l’esperit de lluita pel que vols ha de romandre viu sempre. I per això, us recomano que llegiu aquesta última novel·la, i la primera, si no ho heu fet ja, atès que la Nadia és una lliçó d’amor, de valentia i de vida. I totes dues novel·les t’aporten una història GRAN, que et deixa empremta.



Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies