idioma
ca
en es

Blog de Bruno

Sandra Bruna Agència Literària

ELS NENS HAURIEN DE SER SEMPRE FELIÇOS

Autor: Sandra Bruna Thursday 15 March 2018

Aquesta setmana les xarxes socials s’han omplert de peixos que buscaven en Gabriel, el nen desaparegut a Almeria. Han estat uns dies que molts de nosaltres hem estat pendents d’aquest cas, que lamentablement no ha tingut el final que tots aquests peixos desitjàvem. El cor se m’encongeix quan penso el que ha de ser perdre a un fill, no crec que hi hagi alguna cosa que pugui ser pitjor, i admiro aquests pares que en una situació límit han sabut demanar calma i no odi. Els nens són vida i no tenen maldat innata, per això no haurien de patir mai, ningú hauria de patir, però menys un nen petit. S’hauria de poder viure sense pors, feliços i en un món millor, del que som responsables, en part, i crec que tenim la responsabilitat d’ensenyar a construir-lo des de la humilitat, l’honestedat i la no violència.

Per aquesta raó, al llegir la novel·la de l’Empar Fernández, IRINA, també vaig sentir aquesta sensació de “dolor” en veure el que alguns nens van haver de patir entre 1937 i 1939 amb l’exili per evitar l’infern de la Guerra Civil. Molts d’ells van ser acollits per la freda Rússia, i van haver de començar allà de zero, amb la mala passada que al poc temps començaria la Segona Guerra Mundial i haurien de reviure el dolor, la guerra, i el desemparament que els va marcar per sempre, sense merèixer-ho. Van haver de viure una situació i superar-la, separant-se de les seves famílies cap a un destí incert. La història de la Irina t’arriba, et culpa, et supera, és un trosset d’història explicada des de la mirada d’una nena de tan sols vuit anys que ha de superar-se a si mateixa i viure en un món cruel. Però també, un món que li dóna una nova llar, un lloc, encara que sigui un que no és escollit. La Irina és un d’aquells personatges que queda a la memòria del lector, com ens quedarà a tots en la ment el somriure d’en Gabriel. Tant de bo puguem viure en un oceà ple de tots aquests peixos bons que només busquen viure feliços, en pau, i en un mar transparent on l’odi no existeixi i sí la companyonia, la unió i les ganes de poder construir un món millor. Com en l’època de la IRINA, en la que va existir solidaritat per part d’alguns països, malgrat que la situació i l’entorn no sempre van ser bons, ni tots els nens, malauradament, van tenir la mateixa destinació plàcida que mereixien. Gran novel·la de l’Empar Fernández, que com sempre sap com explicar una història dura d’una manera elegant i fins i tot afectuosa que ens fa vibrar i ens toca profundament.

CADA DIA ÉS EL NOSTRE DIA

Autor: Sandra Bruna Thursday 8 March 2018

Avui és 8 de Març, el Dia de la Dona, i moltes dones no han anat als seus llocs de treball per reivindicar aquesta igualtat amb la qual hem crescut, almenys la meva generació, i que a la pràctica, queda clar en molts casos que no existeix. Malgrat tot, per a mi el dia de la dona és cada dia, perquè som unes lluitadores, unes equilibristes, unes malabaristes per a poder arribar a l’infinit i més enllà: Ser bones a la feina, millors a casa i a més estar estupendes. Els dies haurien de tenir 48 hores i potser encara me’n faltaria alguna per poder fer amb calma tot el necessari, però me’n surto i ho aconsegueixo. He encaixar mil peces, però les encaixo, i el millor de tot això és preguntar-se a una mateixa si ho fas perquè vols o perquè ho has de fer. Crec que aquí està el quid de la qüestió. Si ho fas perquè vols, no hi ha res a dir, segur que et sents bé, forta i amb energia per arribar on desitges. Però si ho fas perquè ho has de fer, entraríem en un llarg debat ja que potser és aquest el petit error, o diguem-ne com vulguem cadascuna, el que ens provoca una insatisfacció permanent. T’ho has plantejat?

Estic segura que dones com les protagonistes de novel·les que hem presentat en aquest blog s’ho haguessin plantejat. Totes elles són dones fortes i emprenedores que han aconseguit el que volien. La Mia, protagonista del llibre LO QUE SUCEDIÓ CUANDO ME ROMPISTE EL CORAZÓN, supera el mal tràngol amb força de voluntat, la Nía, a CICATRICES DE CHAROL, lluita pels seus ideals, la IRINA ha de començar de zero, la Amalia a UN AMOR, lluita per la família, i la Blanca Luz a EL COLOR DE LA LUZ  ho fa per l’amor vertader. Totes són valentes i fortes, amb els seus moments de debilitat i d’incertesa, però miren cap endavant i es dirigeixen a la meta, com la majoria de les dones que conec i que admiro, i amb les que celebrem que cada dia és el nostre dia si fem el que volem fer de cor i per convicció.



Newsletter Sandra Bruna

Si quieres estar informado de nuestras novedades ¡Suscríbete al newsletter de Bruno Cazalibros!

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies