POSA UN ROBIN HOOD A LA TEVA VIDA
El personatge Robin Hood, tot i ser un murri descarat, sempre ha caigut bé a la majoria. Algú que “roba” als rics per donar als pobres, no és que estigui del tot bé, atès que robar no és el correcte, o no hauria de ser-ho encara visquis a Espanya i encara que robis als que més tenen. No obstant això sempre l’hem indultat perquè quan els que més tenen extorsionen als que no i maltracten sense mesura només pel gust de viure ells millor, potser no ens sembla tan incorrecte. Això em fa pensar que potser en la societat actual, amb tots els escàndols de sobres i altres, potser un bon Robin Hood per a la gent del carrer no ens aniria del tot malament, perquè ja va sent hora que algú pugui dir prou d’extorsionar els petits, i que es retirin del maneig del poder tots aquells que s’han aprofitat de tenir-lo. A la meva manera de veure, a dia d’avui, no quedaria ningú impune, i això que seguim sense govern i sense cap candidat clar, perquè el poble està cansat de promeses incomplertes i de gent que a la que agafa la cadira, perd la visió d’on està i per què està allà, i el poder el transforma en egoisme pur i dur. Sé que no ha de ser fàcil, però tampoc hauria de ser-ho ser un Robin Hood, atès que la seva filosofia era robar per donar als necessitats, cosa que no faria la majoria, per tant, jo diria; poseu-me un Robin Hood a la meva vida, a veure si les coses funcionen millor.
Víctor Amela és just guanyador del Premi Ramon Llull 2016 amb LA FILLA DEL CAPITÀ GROC, publicada per l’Editorial Planeta, i que sortirà publicada en castellà també en pocs dies. És una novel·la “romàntica”, ambientada al segle XIX a les muntanyes màgiques dels Ports de Morella, que recrea les aventures de Tomàs Peñarrocha, un personatge real conegut com el Groc del Forcall que va lluitar contra els liberals a la zona de Maestrat durant les dues Guerres Carlines. Va ser el seu Robin Hood dels boscos, o de les muntanyes, en aquest cas.
L’autor va descobrir les aventures del Groc durant els llargs estius d’infància que va passar a Forcall, poble en què va néixer el seu avi, i va veure clar que hi havia una història per explicar. Una novel·la tendra i nostàlgica, però alhora dura i tràgica, on un personatge local es transforma en un personatge universal. I no oblidem el personatge de Manuela Peñarrocha, la seva filla, amb els seus ulls grisos que ens enamoren des de la primera pàgina, i la relació amb el seu pare posa una de les parts més boniques d’aquesta història i és un dels punts tendres enfront de les batalles sagnants de l’època, les carlines. D’aquestes batalles s’ha parlat poc i això és un punt més a favor d’aquesta novel·la que ens mostra una part de la història poc coneguda d’una manera suggeridora, que es converteix en una novel·la històrica atípica perquè enganxa igual que un thriller. Així que a lectors de qualsevol gènere els interessarà conèixer qui era EL CAPITÀ GROC, on està Forcall, i recórrer la zona. Un plus més a una obra que té èxit assegurat, per qualitat i per “humanitat”.
