VIVIM EN UN MÓN REAL
El curs ja ha començat, de fet ja portem tres setmanes, i l’adaptació de cada nen és diferent. Com a pares esperem que, si hi ha canvi d’escola, com ha estat en el meu cas, el nen, perdó, l’adolescent, s’adapti bé, faci amics i sobretot, s’envolti de bons companys. Les amistats a aquesta edat són importants, bàsiques diria, perquè passar de ser nen a adolescent no és fàcil, i hi ha molts ‘inputs’ que poden afectar la vida diària. No m’agradaria ser una mare pesada però tampoc una fresca i, la mesura justa és complicada d’aconseguir. Potser els que ja hagin passat per a això puguin ajudar-nos als pares novells a afrontar aquesta nova etapa.
Per aquesta raó, al llegir el llibre d’en Santi Baró, MEMORIAS DE UN CADÁVER, he sentit la necessitat de recomanar-lo a tots els adolescents que conec i també, als seus pares. La Bela, la protagonista, no aconsegueix adaptar-se i no té amics. No li troba sentit a la vida i té moltes pors que no aconsegueix vèncer. Es pensa que l’única sortida és tancar els ulls i deixar-se portar però, és realment aquesta l’única sortida?
En Santi Baró sap com tractar aquest tema tan delicat sense ferir sensibilitats i posant en negre sobre blanc un problema que més d’un adolescent pot haver patit sense que els del seu entorn se n’hagin assabentat, perquè no tots vivim ni veiem les coses de la mateixa manera, però hem de fer un esforç per posar-nos en la pell de l’altre i donar un cop de mà si cal. No només els educadors han de treballar aquest tema a l’escola, sinó també els mateixos pares som els primers que hem d’educar amb valors als nostres fills i, donar-los armes per ser forts però també, per saber empatitzar, ajudar i no fer mal als que t’envolten.
Amb aquesta lectura ja estem donant un primer pas, i felicito Ediciones SM per tenir la valentia de publicar un llibre amb un tema dur, però que no és aliè a ningú i, que si es tracta amb respecte, sensibilitat i aquesta empatia que en Santi té amb el seu públic, crec que fins i tot és necessari. Una brillant novel·la que t’ajuda a reflexionar sobre la vida i la mort, sense que gairebé te n’adonis.
