LES HISTÒRIES QUE APORTEN VIDA
Recordo amb afecte les vegades que les meves àvies m’explicaven contes quan ens quedàvem a dormir a casa seva. Gairebé sempre eren els mateixos, volíem que ens repetissin aquell conte de les formigues que havien de treballar molt durant l’estiu per recollir per al dur hivern, i així tenir prou menjar. La meva àvia no es cansava d’explicar-nos aquesta història i potser no era conscient que també ens estava inculcant una cosa molt important, la cultura de l’esforç, la cultura de treballar en grup per després poder gaudir d’un hivern tranquil i amb suficients reserves. El valor de l’actitud davant la vida, que ha de ser positiva, i no considerar-ho tot com difícil o complicat, per molt que ho sigui, ja que si un vol, les situacions difícils les pot fer més fàcils. No és agradable treballar a l’estiu, fa calor, no es tenen ganes, però les formigues havien de fer-ho, per després no tenir problemes a l’hivern. És una història oral que ha format part de la meva infància i que recordo com si me l’expliquessin ahir, amb aquesta veu dolça, afectuosa, i el millor d’això és que jo ho he practicat en el meu dia a dia, la meva feina és una feina de formiga, i el millor de tot això també, és que encara tinc a la meva àvia per poder donar-li les gràcies cada dia per explicar-me històries que m’han fet millor persona.
Crec que la novel·la d’en Raül Romeva, LES AVENTURES D’EN NAO, EL NEN LLENGUADO publicada per La Galera editorial, és una fantàstica recomanació per avui, ja que ens narra la història d’en Nao, que surt a passejar amb la seva barca per l’illa de Menorca amb la seva néta, que curiosament es diu Bruna, i li explica que les nits de lluna plena quan al cel es poden veure les “llàgrimes de Sant Llorenç”, són nits màgiques. Quan ell tenia tretze anys, una d’aquestes nits va viure una història extraordinària perquè va ser capaç de creuar la porta que separa el regne humà amb el del món submarí i, es va convertir en un llenguado. No en un dofí, o un peix que podríem anomenar dels bonics i intel·ligents, sinó en un llenguado normal, i al qual, per tornar al món dels humans, ha de fer un viatge fascinant ple de perills, misteris i enigmes. I, com no, durant aquest viatge especial coneixerà diversos personatges singulars i descobrirà moltes coses que no sabia sobre fons marí.
En aquesta novel·la el protagonista també és un avi que explica una història a la seva néta, igual que feia la meva àvia, i li explica la importància de les nits màgiques, de la lluna i del mar. A la meva família, els avis han estat un eix molt important, no només per explicar-nos a través d’històries les coses tan bàsiques com essencials de la vida, sinó també perquè han estat sempre l’eix d’unió entre generacions. Els llibres, les històries, aporten més del que pensem a les nostres vides, perquè ho fan en silenci i sense molestar, així que no perdem oportunitats de llegir amb els nostres fills, amb els nostres néts o amb els nostres nebots, i poder gaudir de moments únics, i màgics, que després sense voler es traslladen al nostre dia a dia, i siguem capaços de gaudir de les coses més simples: com una posta de sol, el so de la mar, el saber escoltar el silenci a la muntanya o, el gaudir d’un cafè amb els amics sense mirar ni el rellotge ni el mòbil.
La vida són aquests moments, gotes de felicitat, i cal saber apreciar-los i viure’ls amb intensitat, com en Nao viu aquest viatge submarí sense perdre’s ni una mica de l’aventura, amb bons i mals moments, però dels quals en guarda un dels millors records de quan era petit. Quants moments de felicitat tens ja guardats com un petit tresor?
