Blog de Bruno

Avui escric el blog i no sé si arribaré a temps a que sigui enviat dijous a les 12h com cada setmana, però m’ha costat molt concentrar-me, sentir les ganes d’escriure, perquè aquests últims dies em sento més trista. Hi ha diverses circumstàncies per les quals una se sent trista i de vegades és difícil esbrinar si és per alguna cosa en concret o per un cúmul de coses o circumstàncies. Després de tres dies molt enfadada amb mi mateixa, crec que en el meu cas és per aquesta acumulació de diverses coses que he volgut dir i no he dit, que he volgut fer i no he fet i, com he anat en contra de mi mateixa, sense gairebé ni adonar-me’n, el cos em respon amb un estat anímic de tristesa.

El que passa al carrer no ajuda, el moment és tens, i segons el meu punt de vista, també és injust, encara que tots hàgim comès errors. I si a tot plegat li sumes aquests petits moments en què les coses no surten com vols, o que la gent que t’importa reacciona d’una manera que no vols, doncs això desemboca en tristesa. Per aquesta raó, avui vull recomanar un dels llibres que m’han ajudat, i m’ajudarà sempre: EL MASAJISTA DE ALMAS de Josecho Vizcay. El llibre està compost per 22 històries reals de superació que ens ajuden a comprendre com n’és d’important saber comunicar-se, dialogar, superar les pors i com esbrinar quines limitacions ens posem a nosaltres mateixos. Exactament és el que m’ha passat aquests dies i el que no he sabut com gestionar.

Amb aquest magnífic llibre tens una eina útil, clara, i pràctica per millorar l’autoestima, la seguretat, resoldre conflictes aparentment sense solució, i sobretot i una de les claus, millorar la comunicació amb els altres. Allò que calles, es podreix. Has de saber com i quan expressar aquelles coses que vols dir. Així que en un moment en què el diàleg ha faltat per tot arreu, en el meu cas també en la vessant personal, crec que un llibre com el del Josecho pot ser una gota d’aigua enmig d’un desert. Espero que arribem a temps perquè aquest blog surti com sempre, ja que el llibre s’ho mereix i l‘autor més. Llegir-lo m’ha donat l’ànim per escriure aquesta petita peça que cada setmana costa més de fer, però que no vull abandonar perquè sé que arriba i serveix de petit altaveu entre editors i amics. Gràcies per trobar un espai per seguir-nos.

La setmana passada parlava del pre-Frankfurt, i aquesta setmana ja és el post. La veritat és que no sé en quina etapa hi ha més feina, si abans o després, però en el després t’endús la satisfacció que ja ha passat, que els nervis s’han pogut aparcar i que l’experiència ha estat positiva, que és el millor. Sempre, abans de marxar, la mandra i el creure que amb el correu electrònic està tot fet, perquè estem constantment comunicats, et fa pensar que les fires no serveixen per a res. Però ara, ja des de l’oficina una altra vegada i, un cop ha passat tot, veus que sí que serveixen, i que, a més, cultives el més important entre les persones, que és la comunicació cara a cara, i no a través d’una pantalla, ja sigui gran o petita. El contacte visual, el poder de donar-se la mà, una abraçada, i només el fet que la gent pugui veure la brillantor dels ulls quan els explico els nostres llibres, són unes armes insubstituïbles a la nostra feina i, crec que són les armes necessàries per conviure amb la gent en general.

Comunicar bé és imprescindible per entendre’s i, encara que sembli mentida, la comunicació és un art que s’ha d’aprendre i s’ha tenir una actitud positiva davant d’ella, perquè comunicar és relacionar-se amb persones, i això, a la nostra societat, costa cada vegada més. Per aquesta raó, el llibre de l’Alfred Picó, 100 IDEES PER SER UN GRAN COMUNICADOR, m’ha estat de gran utilitat, perquè explica des de com s’escriu un correu electrònic de manera eficaç, perquè l’ús del WhatsApp, que tots utilitzem més del que hauríem segons el meu punt de vista, i sóc la primera que n’abuso, pot generar malentesos; com ens hem de comunicar amb els empresaris, i com s’ha de redactar un bon text per a Facebook o per a Twitter, dues de les xarxes socials que ens han canviat la manera d’explicar el que succeeix. Ho escrivim i ho exposem davant de tot el món i sovint no som conscients de com això ens pot afectar o ens pot repercutir. L’Alfred ha fet un treball rigorós, innovador i actual, perquè sense comunicació no som ningú, som invisibles i vulnerables. Però hem de comunicar amb eficàcia i encert i, encara que sembli fàcil, no ho és, així que aquest llibre, publicat per Cossetània Edicions, és una eina que et pot ajudar més del que et pots pensar en un primer moment.

Un llibre per al dia a dia i per a tots els públics, perquè la comunicació és un dels motors que ens mouen, que fan que ens relacionem els uns amb els altres i, en definitiva, les relacions són la vida. Així doncs, millor que no ens falli una de les eines essencials, sigui en el format que sigui; encara que em quedo amb la comunicació personal, sense cap mena de dubte.