Blog de Bruno

Quantes vegades he parlat d’amistat en aquest Blog, i és inevitable fer-ho, ja que moltes novel·les que m’agrada recomanar tenen l’amistat com un dels seus temes principals. Per mi és una cosa importantíssima, ho ha estat sempre, i per això he tingut moltes decepcions, perquè el meu concepte de l’amistat és tan gran, que sempre pensava que havia de ser recíproc, i no és veritat. L’amistat cadascú la viu a la seva manera, i no pots exigir a ningú que la visqui com tu. Per a mi un amic és un tresor, és algú que t’acompanya en els moments bons i en els dolents, amb qui pots parlar de tot i de res, qui et sap escoltar i amb qui compartir silencis.

La vida m’ha ensenyat que amics de veritat n’hi ha pocs, i que cal ‘esforçar-se’ per conservar-los. Vivim entre molts coneguts que ens fan riure i passar bones estones, però els AMICS en majúscules els podem comptar amb els dits d’una mà, almenys jo. Una de les meves alegries més grans és haver pogut recuperar una amistat que vaig perdre pel camí per un error que encara he de acabar d’entendre, però que segur vaig cometre. Ha tornat a la meva vida i la vull agafar i no perdre mai més, aquesta és la meva amistat de tota una vida. És veritat que he fet noves amistats últimament, moltes relacionades amb l’esport, que em fan feliç i que espero que es quedin i siguin de les de veritat. Tant de bo puguem aconseguir-ho, és un dels meus reptes.

I en aquesta etapa, una de les grans amistats que tinc ha estat amb l’autora de la novel·la que avui tinc el plaer de recomanar; TAL COM ÉREM/ TAL COMO ÉRAMOS de la Sílvia Tarragona. Ella em va demanar suport i l’hi vaig donar, i vam passar moltes tardes amb un Poleo Menta explicant-nos la vida i construint aquesta novel·la, que ella ha escrit magistralment i que no deixa de ser un cant a l’amistat, a les relacions profundes i estables, com la família i els amics de sempre, els que hi són. No deixa de ser una recerca de la vida perfecta, la qual la protagonista s’adona que no existeix, però aprèn que cal saber a qui tries perquè estigui al teu costat i a qui t’agafes per a superar les dificultats i compartir les alegries. La Sandra, la protagonista d’aquesta novel·la, narra el poder de les relacions humanes, la lluita contra l’adversitat, el enamorar-se de la persona equivocada i el plaer de comptar amb uns amics amb els quals refugiar-se, plorar, i seguir endavant. Sempre cal seguir endavant i TAL COM ÉREM / TAL COM ÉRAMOS és un exemple de superació que ens deixa un bon gust de boca, ni dolç ni amarg, i que la meva estimada amiga Sílvia ha treballat perquè no ens deixi indiferents, perquè toqui, remogui i, això no és gens fàcil. A més de reflexionar, la novel·la ens fa passar una molt bona estona. Felicitats Sílvia, prova més que superada.

El curs ja ha començat, de fet ja portem tres setmanes, i l’adaptació de cada nen és diferent. Com a pares esperem que, si hi ha canvi d’escola, com ha estat en el meu cas, el nen, perdó, l’adolescent, s’adapti bé, faci amics i sobretot, s’envolti de bons companys. Les amistats a aquesta edat són importants, bàsiques diria, perquè passar de ser nen a adolescent no és fàcil, i hi ha molts ‘inputs’ que poden afectar la vida diària. No m’agradaria ser una mare pesada però tampoc una fresca i, la mesura justa és complicada d’aconseguir. Potser els que ja hagin passat per a això puguin ajudar-nos als pares novells a afrontar aquesta nova etapa.

Per aquesta raó, al llegir el llibre d’en Santi Baró, MEMORIAS DE UN CADÁVER, he sentit la necessitat de recomanar-lo a tots els adolescents que conec i també, als seus pares. La Bela, la protagonista, no aconsegueix adaptar-se i no té amics. No li troba sentit a la vida i té moltes pors que no aconsegueix vèncer. Es pensa que l’única sortida és tancar els ulls i deixar-se portar però,  és realment aquesta l’única sortida?

En Santi Baró sap com tractar aquest tema tan delicat sense ferir sensibilitats i posant en negre sobre blanc un problema que més d’un adolescent pot haver patit sense que els del seu entorn se n’hagin assabentat, perquè no tots vivim ni veiem les coses de la mateixa manera, però hem de fer un esforç per posar-nos en la pell de l’altre i donar un cop de mà si cal. No només els educadors han de treballar aquest tema a l’escola, sinó també els mateixos pares som els primers que hem d’educar amb valors als nostres fills i, donar-los armes per ser forts però també, per saber empatitzar, ajudar i no fer mal als que t’envolten.

Amb aquesta lectura ja estem donant un primer pas, i felicito Ediciones SM per tenir la valentia de publicar un llibre amb un tema dur, però que no és aliè a ningú i, que si es tracta amb respecte, sensibilitat i aquesta empatia que en Santi té amb el seu públic, crec que fins i tot és necessari. Una brillant novel·la que t’ajuda a reflexionar sobre la vida i la mort, sense que gairebé te n’adonis.