Hi ha persones que neixen per a reivindicar, que no es conformen, i tenen un esperit lluitador per allò que consideren just. Tot i que les paraules igualtat i justícia són dos mots que, tot i que coneguem bé el seu significat, cadascú els interpreta de manera lliure i des de diverses perspectives.

Quan vaig llegir la novel·la de l’Ana Alonso, la seva primera obra per adults, em vaig enamorar de l’Adela, una dona forta, que va néixer a la Barcelona obrera i que va lluitar per a la igualtat i per a un món més just. És mestra, lectora compulsiva, costurera per guanyar-se la vida i mare soltera i imperfecta.

L’autora ens situa a finals de la dècada de 1940. Sense renunciar a la crítica política i social, retorna el color a uns anys que imaginem en blanc i negre, com les imatges del NODO. Una lluitadora per la llibertat atrapada en l’Espanya sense horitzons de la postguerra. Un misteriós llibre que, tot i la censura, evoca l’atmosfera revolucionaria de 1936.Tres homes enamorats de la mateixa dona… I una cerca que acaba transformant-los a tots.

En plena postguerra, per l’Adela encaixar en la societat provinciana de León, en l’ambient tancat i asfixiant d’un poble de muntanya o en el Madrid gris de runa, resulta dolorós. No s’adapta a viure en la sospita, a que la mirin de reüll o a mantenir-se sempre en guàrdia davant dels delators mentre els seus es consumeixen en la guerrilla o es col·loquen la màscara del Règim i demanen «té especial» en les cafeteries de moda. Tot i això, ella arriba a León perquè la seva vida es va truncaren les muntanyes del Pirineus un dia que es va perdre la guerra.

L’Adela mai va arribar a comprendre què va passar aquell dia. Fins que comença a trobar respostes en el lloc menys insospitat: les pàgines de la novel·la romàntica Una taca de carmí. Les claus ocultes en la història semblen contenir una invitació per recuperar els colors d’aquella revolució somiada. Però, quin marge li queda a una mestra represaliada per lluitar per a una societat millor?

A través de l’Adela, la Carmen, la Mercedes, la Federica Montseny o la Gloria Fuertes, l’Ana Alonso ens porta al món encotillat de les dones de la primera postguerra i a la Espanya en blanc i negre dels anys quaranta, plena de secrets, màscares, mentides que s’exhibeixen i veritats que s’oculten.

Una historia on el marc històric és part de la novel·la i el feminisme el que mou a l’Adela a seguir endavant amb l’ajuda de la lectura, que és un dels punts claus d’aquest relat dirigit a ser una de les obres que captivarà al públic femení en general perquè barreja tres ingredients dels que sempre funcionen: dona forta, amor i libres. Què esperes per llegir-la?