idioma
ca
en es

PODEM AMB EL PODER?

Autor: Sandra Bruna Thursday 18 June 2015

La lluita pel poder ha existit sempre i crec que mai s’acabarà. La raça humana ho porta a l’ADN. Tenir poder no és bo ni dolent, sempre que se sàpiga gestionar bé. A més és molt relatiu això de tenir poder, perquè tots en tenim sobre alguna cosa a la vida. I aquest tipus poder també s’ha de saber gestionar, no només el poder en majúscules és el que ha d’importar-nos. No obstant això, és el que més ens preocupa, perquè generalment és controlat per gent en qui no confiem plenament i, per tant, en els temps que corren no és fàcil confiar en ningú.

Els polítics han demostrat que la majoria no són de fiar, que s’aprofiten del poder que tenen, pensant en ells i no en els altres. El poder va acompanyat d’egoisme, i això es transforma, moltes vegades, en avarícia. Però el poder ben gestionat podria ser bo, atès que seria sinònim de tenir l’oportunitat d’ajudar, de motivar a la gent a tenir objectius i a complir-los. Aquestes passades eleccions el poble ha demostrat estar cansat dels abusos del poder, i han votat a gent nova, amb la il·lusió que no es deixaran corrompre per aquest cavaller que sempre acaba guanyant la partida (jo tinc els meus dubtes, i disculpeu-me per això).

Però la història sempre parla i ja en el passat, les batalles entre regnes eren per poder, com bé explica José Vicente Pascual a la seva novel·la INTERREGNO, situada a principis del segle V. Pràcticament desaparegut el domini de Roma, els pobles del nord de la península Ibèrica i les tribus, clans i nacions euroasiàtiques que l’han envaït lluiten acarnissadament per la supremacia.

Perviuen l’antic culte animista i l’espiritualitat vinculada a les forces de la naturalesa, pròpies de la religió cèltica, la bruixeria i la màgia, enfrontades a les deïtats clàssiques i, sobretot, a la nova fe cristiana.

Berardo de Hogueras Altas, des de la seva rica ciutat aixoplugada en el vèrtex muntanyenc càntabre-àstur-lleonès, convoca els seus veïns i aliats per fundar un senyoriu defensat per un poderós exèrcit. Han d’enfrontar-se a l’amenaça dels vàndals asdings i les salvatges partides d’alans que assolen la regió; també es defensaran davant els plans del cobejós Hermeric, rei dels sueus, qui des del seu tron a Bracara Augusta planeja ensenyorir-se de tot el nord peninsular. Encara que, potser, els enemics més temibles siguin les intrigues pel poder i la traïció.

La crida de Berardo és resposta pels braus muntanyesos de Gargantas del Cobre, els caçadors de la vall de Eione, els fers guerrers de Pasos Cerrados… Tots saben quin és el seu destí més pròxim: els temps de l’espasa i la llegenda.

En el passat les batalles eren els “jutges” i qui perdia acatava les conseqüències. Actualment, almenys al nostre país, no hi ha batalles ni espases, afortunadament, però l’abús de poder ha cansat a la gran majoria de la població i esperem que la nova onada sàpiga com gestionar la batuta, perquè si dirigir ja petites coses del dia a dia és complicat, ni t’explico poder dirigir una ciutat, i ja no diguem un país. I amb tot això, no sucumbir a la seducció del poder, quan des de sempre, els reis, l’església, i els ciutadans no s’han resistit a ell… Penso que seria un pas enorme aconseguir que un equip de gent sabés com gestionar el poder per aconseguir coses millors o simplement que la paraula poder fos només el sinònim de “entre tots podem aconseguir-ho”, i que això no es quedi només en un cant de sirena.

Llegiu al blog de l’autor les primeres pàgines d’INTERREGNO (en castellà).

“Quan es tem a algú és perquè a aquesta persona li hem concedit poder sobre nosaltres.” Hermann Hesse

Leave a Reply



Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies