Federico García Lorca és un dels autors clàssics que més he gaudit. Les seves obres emblemàtiques LA CASA DE BERNARDA ALBA, NOCES DE SANG o POETA A NOVA YORK, que vaig llegir d’estudiant, van fer que aquest autor quedés al meu imaginari per sempre. Vaig tenir la sort de treballar a l’agència Mercedes Casanovas quan vaig començar en aquest món, tan sols amb 18 anys, i ella gestionava els drets dels hereus de Lorca. No sabeu com em sentia podent participar en el procés de gestió de les obres d’un dels meus escriptors favorits. Un luxe, una passió, part d’un somni. La combinació perfecta per a anar enamorant-me d’aquest negoci tan particular que és ser agent literari. I crec que Lorca va tenir alguna cosa a veure en què em quedés allà.

Ara que Víctor Amela, un autor emblemàtic al qual represento amb molt d’orgull des de fa anys, torna a aprofundir en el personatge de LORCA en la seva nova novel·la SI YO ME PIERDO, que publica Destino, em fa pensar que el meu affaire amb Lorca no és casualitat. La mateixa sensació vaig tenir després de llegir la primera novel·la que Víctor va fer del poeta, YO PUDE SALVAR A LORCA. Vaig descobrir coses molt interessants d’aquest carismàtic personatge, el retrat del qual he acabat de completar amb SI YO ME PIERDO. En aquesta novel·la Víctor ens explica els 98 dies més feliços i desconeguts de la vida del poeta a la Cuba daurada de 1930. Ha estat, sens dubte, una de les lectures més apassionants d’aquest any. Amb raó és dels millors periodistes del país i un escriptor meravellós.

Federico García Lorca va desembarcar a Cuba procedent de Nova York al març de 1930, convidat una setmana. Però van discórrer més de tres mesos fins que el poeta andalús va decidir tornar a Espanya, embriagat de música i bellesa del Carib, soneros i santeros, terrasses i palmeres, rom blanc, sensualitat negra i nits de Malecón.

Què va fer el poeta en «els dies més feliços de la meva vida», com va definir els seus dies cubans? Com Cuba va tenyir l’obra, la persona i el destí de Federico? «Si jo em perdo —va advertir per carta als seus pares— que em busquin a Cuba.» I es va perdre. Per a trobar-se? Aquesta novel·la ho explica, i pots olorar aquella Cuba dels 30 i sentir una felicitat que gairebé mai hem vist a Lorca, que només allí va saber expressar. La gran pregunta és: Per què no es va quedar allí per sempre? Què el va empènyer a tornar? Víctor Amela ens ho explica en aquesta novel·la que serà un homenatge per als lectors de l’escriptor i una porta d’entrada a l’univers lorquià per als qui no ho són. Al cap i a la fi, és un retrat de la cara més oculta d’un poeta que a ningú deixa indiferent.