Aquest cap de setmana Barcelona ha tornat a ser solidària i ha ajudat a recollir aliments per tots aquells més necessitats mitjançant la gestió del Banc d’Aliments, que amb molts voluntaris repartits per supermercats de la ciutat, i que així fos fàcil per tots ajudar, ha aconseguit una gran recollida de menjar per la gent que està passant gana ja que, avui en dia, la fam està molt més a prop del que ens pensem. És evident que hem de seguir ajudant als països de fora que estan molt pitjor que nosaltres, però és urgent adonar-se d’una vegada que aquesta crisi també ha afectat a milers de famílies espanyoles, veïns, amics i que també els hauríem de donar un cop de mà. Aquest dissabte vam col·laborar amb el Banc d’Aliments, el dia 15 amb La Marató de TV3, esdeveniment que sempre és un èxit, i des de l’agència hem volgut posar un granet de sorra: el dia 12 de desembre hem preparat una jornada solidària, amb la col·laboració dels autors (i aquells de vosaltres que us vingui de gust). Una trobada nadalenca, però solidària, i hem dissenyat una samarreta amb el lema LA LITERATURA ALIMENTA, i el que recaptem amb aquestes samarretes anirà destinat a ajudar a EDUCO, una fundació que tot el que recull és per ajudar a les escoles amb beques de menjador, per tal que tots els nens puguin tenir, al menys, un plat calent al dia. Tots els autors s’hi han abocat, amb l’iniciativa, i espero que sigui un èxit i ens quedem sense samarretes, que confesso que han quedat precioses, gràcies al disseny de l’Esther Maré, la nostra dissenyadora de les cobertes a SBe&books i dels nostres catàlegs de cada any, que també ha col·laborat en la campanya des del minut zero. La solidaritat és un valor que podem ensenyar, i, al fer-ho créixer, i crec que fent accions com aquesta, encara que siguin petites, ja demostres al teu voltant, als teus fills, als teus amics, per què és tan important preocupar-se pels altres, tot i les urgències del dia a dia, i saber prioritzar pensant amb la persona del costat abans que en un mateix, penso que ens converteix en millors. Encara que sempre costi moure aquest engranatge de fer coses pels altres, crec que val molt la pena, i particularment m’omple. Si sabem educar als nostres fills, a les noves generacions amb valors sòlids des de petits, estem ja contribuint en un món millor o, almenys, això és el que es desitjaria, i encara que la fenia ens desbordi, combinar un dia solidari amb la literatura, a mi i al meu equip, ens omple d’orgull i d’il·lusió.

Una novel·la que acaba de sortir i és un cant a aquests valors essencials de la vida és MELANCOLIA Nº1, publicada per Edebé, de Francesc Miralles, on el protagonista és un noi amb fracàs escolar i que mira el seu futur sense il·lusió, tot i tenir el suport incondicional de la seva família i de la seva xicota de tota la vida. Creu que la seva vida dóna un gir quan un club de futbol el ve a fitxar i pot sortir del seu poble pel que, segons ell creu, tocar la fama i els diners, però un cop dins del rol s’adona que ni la fama ni els diners ho són tot, que són paraules efímeres, un caramel enverinat, que si no el digereixes bé es podreix. I enyora el que és essencial, la família, l’amor veritable i la gent en qui de veritat pots confiar i no et fallarà mai, que són pocs, però tenir-los és un privilegi. El nostre protagonista els té i al final se n’adonarà, per acabar valorant-los. Jo també els tinc, i cada dia ho valoro. I tu?

Pel·lícula – QUE BONIC QUE ÉS VIURE: George Bailey és un honrat i modest ciutadà que dirigeix i manté un petit banc familiar, tot i els intents d’arruïnar-lo per part d’un poderós banquer. La nit de Nadal de 1945, colpejat per la sobtada desaparició d’una important suma de diners, que no només significaria fallida del seu banc, sinó també un gran escàndol, decideix suïcidar-se, però quan està a punt de fer-ho, quelcom extraordinari passa.