El diumenge se celebra el Dia de la Mare, una altra d’aquestes festes, com a coherent que sóc, que poques vegades celebràvem a casa perquè sempre he pensat que són més comercials que una altra cosa, però com ja vaig dir en el meu blog de Sant Valentí, millor que la gent s’animi i faci regals als altres, siguin o no materials. A més, el refranyer espanyol ho diu ben clar: MARE NO N’HI HA MÉS QUE UNA, i això és totalment cert, malgrat que a causa de les moltes separacions que hi ha avui dia, pot ser que molts tinguin doblet, però estic segura que la majoria dels qui llegiu aquest blog penseu que teniu la millor mare o mares del món. Jo ho penso, i ho reitero. La meva és la millor, i no m’avergonyeix dir que l’estimo, i molt. Sempre ha estat al meu costat, i no ha volgut ser la meva amiga, sinó la meva mare, i encara que moltes vegades ha actuat com a amiga, ha sabut que una mare és una mare i ha d’ocupar aquest lloc. I confesso a través del meu Brunocazalibros que quan una mateixa és mare, encara valores més a la teva, perquè saps i veus el que és tenir un fill i el que això comporta, que són moltes coses bones, TOTES BONES, però també hi ha moments, situacions i etapes bones, però complicades. Existeix una dependència especial cap als teus fills, que a més, jo que sóc mare sofridora, has d’aprendre prou bé de la vida per poder educar d’una forma coherent, i conviure amb la vida sofrint el menys possible. Ser mare compensa, però a les èpoques complexes, cadascuna és com una prova que cal superar, es passa malament, i ser pares, ja parlo en plural, no és fàcil, i ningú t’ensenya. Per sort, jo tinc uns pares meravellosos que m’ho han posat més senzill en poder seguir el seu exemple, i sé que no tothom pot dir el mateix, perquè per desgràcia hi ha gent que no es porta bé amb els seus progenitors, però tenir uns bons pares és un tresor que cal valorar molt i gaudir cada dia de la vida, i saber dir-los T’ESTIMO, perquè la vida és curta i el futur incert, així que CARPE DIEM! I felicitats a totes les mares del món, que lluiten i molt per les seves famílies i per poder arribar a tot en una societat on no és senzill compaginar casa, família i treball. Així que doble felicitacions per totes elles.

I la meva recomanació d’aquesta setmana no pot ser millor, és tan especial com bonica, atès que recomano un dels meus autors, amb el qual porto treballant ja molts anys, i al que admiro com a escriptor i persona. La seva nova novel·la es titula UNA MADRE, ni més ni menys, i el seu autor Alejandro Palomas, que al més pur estil “Palomas” sap retratar a la perfecció aquest món real, que és tan entranyable com dur, amb una matriarca potent i contestona, alhora que dolça i protectora. No som totes així? Tenim una mica d’aquesta mare que Alejandro ens retrata tan bé? Ell sap tocar on dol, on tens pessigolles, on tires aquesta gran riallada o aquest mar de llàgrimes. És precís, meticulós, just i polit, però la seva ploma arriba tan profund que et deixa petjada, i d’aquests llibres n’hi ha pocs, com bé sabeu, i amb aquesta nova novel·la, crec que per la temàtica, que recorda una d’aquestes comèdies franceses que tant agraden a tots els públics, ens arribarà al cor de totes les que ja el llegim, però ampliaria públic a les que encara no han descobert un dels grans escriptors que saben com obrir el cor, sobretot femení, i quedar-se allà per sempre. Una novel·la entranyable i dura alhora, amb una portada espectacular, gràcies al gran treball d’una magnífica editorial com és Siruela, que aporta un immens valor a aquest text. Palomas-Siruela és ja binomi guanyador abans que ningú digui gens, però la xarxa ja va plena de boníssimes crítiques per a aquesta nova novel·la, en la qual Alejandro ha fet un pas avanci sens dubte. Felicitats autor, felicitats amic. I tu lectora/lector, no te la perdis! Aquest cap de setmana llarg és ideal per començar-la i acabar-la, no podràs parar de llegir perquè t’enganxa de principi a fi amb una força aclaparadora.

Cançó de la setmana: Stand by me, Ben E. King.