LA CRIATURA DEL BOSQUE
Els dos nens es van aturar i van mirar al seu voltant. Van passar uns segons i es va sentir un espetec fort. Algú, o alguna cosa, havia trencat una branca. Si es tractava d’un animal, havia de ser enorme. El cor els bategava amb força. Una altra branca es trencà. Aquesta vegada, molt més a prop. Fos el que fos allò, s’aproximava. Un dels nens va encendre una llanterna i va apuntar cap endavant. Van entreveure una silueta gegant, una espècie de simi enorme. Els nens van començar a retrocedir pas a pas, sense girar-se i tremolant de por, quan un rugit va esquinçar la nit. Des d’aquell dia, un cop a l’any, els vailets del poble s’endinsaven en el bosc en grup perquè la criatura els espantés. Es va convertir en un ritual que feia que els nens se sentissin més grans i s’enfrontessin a les seves pors. No obstant això, precisament quan es va complir el trentè aniversari de l’inici de la tradició, succeí una cosa inesperada i violenta que va esmicolar la tranquil·litat del poble i que va fer que tots els habitants visquessin amb el cor encongit. Un succés que canvià per sempre la vida d’un nen de deu anys que, segons el seu pare, era massa fantasiós. Un nen que es deia Matías.
