DE AQUÍ A LA LUNA Y VUELTA
Les vides del Víctor, la Martina, la Lauren, l'Abril i el Max van a la deriva. Per això, quan el destí uneix els seus rumbs, no ho deixen escapar… i funden el Clan dels Nàufrags: un tros de terra ferma on compartir els dubtes i els anhels, on crèixer, vèncer els seus fantasmes i, fins i tot, enamorar-se.
No obstant, no formen una escullera massissa i infrangible, sinó que són cinc blocs independents… i molt diferents. I com en una escultura impossible, un damunt de l'altre, se sostenen per atzar, enfront del vent.
És diumenge a la tarda i, sense res millor a fer, el Víctor recorre una vegada i una altra la línia 3 del metro a la recerca d'inspiració. És un poeta literalment underground perquè les seves muses viuen sota terra… però avui només desperten quan creua la mirada amb una noia celestial.
La Martina porta tot el dia asseguda a l'andana reunint forces per muntar-se al següent tren. Li fa pànic fer-ho. Per sort, el Víctor la rescata per convidar-la a una tassa de xocolata a la propera estació.
Compartiran taula amb dues estudiants que han de treballar juntes malgrat que que són com la nit i el dia. La Lauren està massa enfadada amb el món, però per sort l’Abril creu en el poder de la casualitat i de seguida connecta amb el Víctor i la Martina.
Quan el Max, el seu cambrer, s'uneixi al grup, descobriran que, cadascun a la seva manera, els cinc naveguen igual de perduts per la vida. Són nàufrags però a partir d'ara tindran una gran nansa a què agafar-se: una feta d'amistat, somnis impossibles i amor.
