LA NIT DE LA LLUNA VERMELLA

Que l’àvia era bruixa era una cosa que ens deia el papà cada vegada que es parlava d’ella en qualsevol conversació. Jo sempre vaig creure que ho deia en sentit figurat, és a dir, que deia la paraula “bruixa” per no dir que era “malvada”, “cruel” i coses així, que era el que ell pensava de la que va ser la seva sogre. Probablement mai va sospitar que l’àvia fos una bruixa de veritat, de les que saben el que passarà, de les que canvien el rumb de les vides, de les que mouen objectes d’un lloc a l’altre només amb la ment. Jo tampoc ho vaig sospitar mai fins aquell estiu en el que van començar a passar coses estranyes.