Sempre, parlar de la feina que un fa, no és senzill, però parlar del treball d’agent encara és més complicat, ja que que és un treball que fas realment per vocació, perquè té moltes coses bones, moltes, però tantes de dolentes que de vegades et planteges: què faig jo aquí al mig i per què m’he ficat en tot això? No obstant això, hi ha alguna cosa inexplicable que t’enganxa a aquest ofici i fa que l’estimis, que t’agradi, que el gaudeixis, malgrat que hi ha més d’un dia que tiraries la tovallola. No és fàcil mantenir un equilibri entre l’editor-l’autor/propietari, però és el nostre repte diari, i aquí ho fem sempre amb un somriure i il.lusió. Ja ho sabeu els que ens coneixeu.

Per aquesta raó, quan un títol comença a tenir èxit, és ben acollit i agrada, el plaer que sentim tot l’equip és brutal, i la llàstima és que no passa tantes vegades, tot i que tenim moltes novel.les que ho mereixerien amb escreix, però és un món on la sort i la perseverança han d’anar moltes vegades de la mà, i aconseguir-ho no és senzill, però des d’aquí intentem que almenys s’apropin cada vegada més. Per això, quan un llibre d’un autor d’aquí que l’has treballat mà a mà, triomfa, i molt, ho celebraríem cada dia, i quan un dels que representes com a coagent d’algun editor americà, comença a triomfar a Estats Units, i tu n’ets l’agent responsable de vendre-ho en llengua espanyola, catalana i portuguesa, penses que tant de bo aquest èxit es traslladi als nostres països, atès que no sempre l’èxit viatja de la mateixa manera. Però quan veus que aquest títol no para de créixer, i comença a créixer també en altres països europeus, veus cada vegada més a prop que el “somni” és possible i que potser arribi als nostres territoris, ho desitges, tanques els ulls, i penses “PASSARÀ”, i això és el que ha passat amb NO ESTÀ ESCRIT A LES ESTRELLES (fanbooks en català/RH en castellà) de John Green. Un autor de qui amb la seva primera novel.la ja em vaig enamorar, LOOKING FOR ALASKA (fanbooks/Castillo/RH), la qual també podreu veure publicada molt ràpid a Espanya, però que en aquell moment només vaig aconseguir vendre a Mèxic gràcies a una bona amiga i editora, la Karen Coeman, que sempre va veure en el Green alguna cosa especial i va saber com transmetre-m’ho. Però aquesta gran novel.la va passar discretament, com moltes, aquesta és un de les grans penes d’aquest món editorial. Quantes bones novel.les passen desapercebudes? Green, després de la seva primera novel.la, en va publicar quatre més, AN ABUNDANCE OF KATHERINES (EL TEOREMA KATHERINE), PAPER TOWNS (CIUTATS DE PAPER), WILL GRAYSON, WILL GRAYSON, aviat al mercat de la mà de fanbooks i RH, però no ha estat fins a NO ESTÀ ESCRIT A LES ESTRELLES que l’autor ha explotat. Per sort, va tenir un editor que va confiar en ell, en la seva trajectòria i amb la seva cinquena novel.la va arribar l’èxit. Ens aplicarem aquí aquesta fórmula de confiar en una carrera? Aquí ho deixo.

Green a Estats Units és un ídol, però a Mèxic, i ara ja a Espanya i Portugal, ha aconseguit ser també el número 1, amb una novel.la especial que em va costar vendre a cadascun dels meus territoris, no per la seva qualitat, sinó per la seva temàtica, una història d’amor entre dos adolescents que pateixen càncer. Una història dramàtica, que explicada així ja espanta, però que amb senzillesa i humor, te l’empasses d’un mos perquè no pots parar de llegir una història tan bonica, tan propera, tan humana i tan real. Alguns ja la critiquen perquè diuen que pretén fer plorar al personal des de la primera pàgina, i potser tenen raó, però què té això de dolent? Sentir la sensibilitat des del primer moment no agrada? Jo crec que és una novel.la on aprens moltes coses, i que tant els adolescents, a qui va dirigida, però també els grans, perquè penso que és per a tots els públics, haurien de llegir aquesta novel.la on hi ha els valors imprescindibles per a la vida, i aprens que la família, els amics, les coses senzilles, i el viure el dia a dia com si fos l’últim és quelcom a tenir molt en compte des de ja mateix. Una novel.la que et remou per dins? Sí, i tant de bo n’hi haguessin moltes més, perquè la vida és així, i hem d’aprendre a viure-la com ve, perquè hi ha coses contra les quals no pots lluitar, si no t’uneixes a elles. A més, si has llegit el llibre, no et perdis la pel.lícula, perquè aquesta vegada és un plus, que moltes vegades no ho és, però aquí haig de confessar que és una pel.lícula ben feta, m’ha encantat, i la poso a l’alçada del llibre, i crec que qui la vagi veure, també tindrà ganes de llegir, perquè aquesta sensibilitat visual tens ganes de tornar a palpar-la en lletra. Amb cada detall posat en escena a la perfecció, et vas encongint a la cadira, perquè és per a cors forts, no ens enganyem, perquè tant amb el llibre com amb la pel.lícula no conec gairebé ningú a qui no se li hagi escapat més d’una llàgrima. A qui no li agradi el material sensible que s’ho pensi abans d’anar al cinema, però que LLEGEIXI la història a casa, tot sol, perquè li haurà merescut la pena, una lliçó de vida. Una novel.la de deu, que hauríem de llegir tots perquè com diu l’autor: “la vida no ha de ser perfecta per ser extraordinària.”

Cançó de la setmana: LA VIDA ES BELLA de Noa.