La vida et juga males passades. Penso moltes vegades que és el més semblant a estar pujat a una muntanya russa; pujades i baixades contínues que et deixen només un petit instant per respirar, que per a mi seria el més semblant a la felicitat. Petits, molt petits moments, en els quals estàs plenament bé amb el món i amb tu mateix.

Aquesta setmana, un accident d’avió amb 150 morts. Persones no properes, però per les que sents un dolor terrible, en pensar en les seves famílies, en les seves vides, en com mitja hora ha canviat per sempre la vida de 150 famílies. És aquesta la muntanya russa, i en la teva vagoneta va el destí, que per a mi, està més que escrit, i depenent de la vagoneta en què t’hagis assegut, la cosa anirà d’una manera o altra, i hem d’aprendre a assumir-ho. No és fàcil, i potser, si passes de la primera volta, pots canviar de vagoneta, però qui t’assegura que el canvi serà el correcte? Som al ball i cal ballar, encara que em sembla que moltes vegades la vida no és justa, i que moltes de les coses que passen, com aquest accident, no haurien de passar. Ningú hauria d’haver escrit un destí negre per a ningú. I la novel·la d’Alejandro Palomas, UN FILL, és commovedora perquè et parla d’un nen que vol ser feliç, però al que no li “deixen” ser-ho, o no pot ser-ho del tot, per culpa d’un entorn que no l’entén. Per culpa d’un destí que trenca la unitat familiar, i l’obliga a entendre’s amb el seu pare, amb qui no ha tingut una relació tan bona com amb la seva mare. Et parla de l’absència, dels somnis, d’aquesta vida a la que has de lluitar molt per aconseguir aquests petits instants de felicitat, i suposo que com més d’aquests instants siguis capaç de respirar, més valor li dónes a allò que tens.

Després d’UNA MARE, per a mi una de les millors novel·les d’Alejandro Palomas, i després de TANTA VIDA, pensava que no podria venir una novel·la com aquesta, però l’Alejandro ho ha tornat a aconseguir i ha escrit una novel·la per a tots els púbics, aquesta vegada; un bon “crossover” que farà reflexionar els adolescents i la gent gran en diferents plans, però que aconsegueix enganxar des de la primera pàgina a l’última. Acabaràs estimant el Guille com hem volgut a l’Amalia, i entraràs en els cors dels personatges de manera fulminant, i les emocions seran les que no et deixaran que abandonis la història fins al final. Em trec el barret davant de qui és ja un mestre de les emocions com és Alejandro Palomas. Felicitats!

FRASE: Com les emocions són estats mentals, el mètode per manejar-les ha de venir de dins nostre. No hi ha altra alternativa. No poden ser alliberades per tècniques externes. – Dalai Lama.