S’ha jutjat al José Bretón, l’home de Córdoba que va matar els seus fills, cremant-los en una foguera. El veredicte ha estat “culpable”, com no podia ser d’una altra manera, però no crec que hi hagi càstig algun per poder penalitzar una cosa tan horrible com el que aquest home ha fet. No entenc que un pare/mare pugui ser capaç de fer mal als seus fills, no m’entra al cap, perquè tampoc puc arribar a entendre que algú vulgui fer mal a ningú, i menys a nens, per la qual cosa és impensable que en el meu cap pugui entrar que algú pugui provocar el mínim dolor a un fill, per tant arribar a matar-lo, per mi és realment una bogeria. Han dit que no és un pertorbat, i que té el cap clar, que sabia el que estava fent, llavor, disculpin-me, però aquest home no té perdó de cap tipus, i el que hauria de ser cremat en una foguera és ell, perquè fer mal als teus propis fills no té nom, que ho faci per venjança cap a la seva dona és una història rocambolesca i malèfica, i que a sobre ho faci a consciència i sàpiga dissimular com el millor dels actors, és ja increïble. No hauríem de permetre que es repetís res semblant, i l’única manera és que la llei castigui de manera ferma a gent com aquesta, i no amb uns anyets de presó on, a més, si es porta bé, tenen alguns “luxes” i compensacions, i fins i tot es pot escurçar la pena. Si en aquest cas és així, realment la justícia no és justa i s’ha de canviar ja que aquest home, per dir-li d’alguna manera, el que ha fet és imperdonable i per molt que digui o faci la meva opinió és que no hi ha marxa enrere ni penediment que valgui, aquests nens no hi són i se’ls ha truncat la vida i amb ella la felicitat de tota una família i d’una mare que, jo que ho sóc, mai podrà superar no veure’ls créixer, no veure’ls mai més, ni poder-los abraçar. Existeix la maldat? Sí senyors, persones com aquesta ho són i encara que sembli cru, per mi, no hi ha segona oportunitat per ells.

La meva recomanació d’avui és la novel·la LES BRUIXES D’ARNES del David Martí (labutxaca). En èpoques remotes cremaven a les dones sàvies, les que avançades al seu temps sabien curar amb plantes o d’altres menesters, a la foguera. Creien que eren el diable. S’equivocaven, però potser recuperar la història per segons quin individu, seria l’ideal. La novel·la, publicada el 2010 per Edicions 62, podràs trobar-la ara en edició de butxaca. És una d’aquelles novel·les que no et deixen indiferent, i coneixes una zona fantàstica, que us aconsello visitar aquest mateix estiu.

Aquesta setmana us vull recomanar la inquietant pel·lícula LA MANO QUE MECE LA CUNA. Els Bartel, un matrimoni amb dos fills, contracten com a mainadera a la Peyton (Rebecca de Mornay). Es tracta d’una persona servicial i bona que aviat es guanya la confiança de la parella, que no sospita res del seu passat.