idioma
ca
en es

LA FORÇA DE L’AMOR, L‘ABSURD DE LA GUERRA

Autor: Sandra Bruna Thursday 8 October 2015

2014-02-13-cityofloveinatimeofwar

De guerres n’hi ha hagut sempre, lamentablement, però al segle XXI hauríem d’haver-ne après més. Aquest any 2015 està sent dur en aquest aspecte. Després del final de la Guerra Freda, les guerres actuals maten i desplacen a persones i són més complicades d’acabar. El món àrab fa por. L’Estat islàmic va capturar l’Iraq i Síria i va destrossar part de Gaza. Egipte també viu una repressió, i Líbia i Iemem no es poden ni veure. Així podríem seguir, amb mitja Àfrica, Ucraïna i molts altres llocs. És realment trist, perquè sabem que els conflictes entre els humans són inevitables, però potser hauríem d’haver après a dialogar i no acabar sempre amb les armes, que a la meva manera de veure no arreglen mai res, sinó que només empitjoren les coses.

La novel·la que avui us recomano és PONT DE CENDRA de Raül Romeva, publicada per Ara Llibres, i ens parla de l’absurd de la guerra i de la força de l’amor. Basada en la història real dels amants de Sarajevo i en les vivències del propi autor, que va ser testimoni de la crueltat de la guerra de Bòsnia, guerra que a molts ens va marcar ja al seu moment. Recordo llibres com EL DIARI DE ZLATA que em van commoure profundament, i ens van donar ja la visió absurda que el Raül sap reflectir a la perfecció. En aquest cas, la Dragana, una nena de deu anys que viu a Bòsnia en plena guerra, ens explica a través del seu diari la història del seu germà i la seva enamorada. Una parella que lluita en aquest marc tan complex contra la guerra i la intolerància religiosa, i al mateix temps pel seu amor. Aquesta història traspassa el temps i l’espai i conflueix de manera insòlita amb Natza, un altre personatge clau, i el seu viatge al volcà de la novel·la VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA de Jules Verne. La guerra, la mort, i el conflicte d’identitat enllacen les dues històries i les vides dels seus protagonistes, enfrontant-los a una realitat sorprenent i que no coneixien.

El Raül ha fet una novel·la igual de trepidant, amb aquesta part aventurera, que les seves dos obres anteriors: Retorn a Shambala i Sayonara Sushi, però com a novel·lista crec que ha fet un pas endavant sabent plasmar de manera elegant i propera la importància dels sentiments.

Una novel·la que arriba directa al cor.

Doncs ara imagineu-vos / que no hi ha cap estat / pel qual morir o matar-se, / ni déus que cridin sang. / Imagineu la terra / tota sempre en pau… / Podeu dir que somio, / però sé que no estic sol. / Veniu doncs amb nosaltres / i serà com un sol món

Leave a Reply



Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies