Ho hem dit més d’una vegada que la realitat supera la ficció, i és que portem una temporada que a Espanya els casos de corrupció ens surten per les orelles. És realment lamentable, però una vegada més la història es repeteix i potser la lectura d’una novel·la com la que us recomano aquí podrà fer-vos comprendre algunes coses que a dia d’avui encara no tenim clares.

Miquel Esteve, després d’EL JOC DE SADE (qui no l’hagi llegit, hauria de fer-ho ja), torna a primera línia d’acció amb una novel·la per a mí excepcional que comença just on Ildefons Falcones va deixar LA CATEDRAL DEL MAR. És 1360, quan la ciutat de Barcelona sofreix una gran crisi econòmica i financera, i entren en joc els canvistes (el que avui serien els banquers, o sigui l’inici de la banca) atès que els seus nombrosos deutes porten a la ciutat a una crisi molt profunda. El govern intenta pal·liar la situació degollant a Francesc Castelló sobre la seva taula de canvis com a càstig per la seva insolvència i així tranquil·litzar a la població i donar un avís als altres canvistes insolvents. No obstant això, és el poble qui pateix l’abús dels impostos i de les castes privilegiades com l’església o els anomenats “ciutadans honrats” que eludeixen la pressió fiscal mentre la gent del carrer paga els plats trencats. Els Gualbes, una família de “ciutadans honrats”, aprofita la situació per fer realitat la seva desmesurada ambició. Els sona aquesta història a les notícies que han pogut anar seguint per la televisió recentment? És increïble que en ple segle XXI la història s’hagi repetit. No m’agrada la violència, però en aquest segle per escarmentar a les famílies i als polítics corruptes no hi ha encara càstig i no sé el que s’hauria de fer, perquè si degollar no està bé, tampoc ho està riure’s dels ciutadans a la cara i que els treballadors que intentem sobreviure a aquesta crisi, que encara no ha acabat per molt que diguin, i que ens ha fet patir per poder mantenir nostres negocis vius havent de prendre mesures dràstiques i desagradables, haguem de veure aquest panorama de gent fraudulenta i que s’ha enriquit a costa dels altres, els que sí que paguem els nostres impostos i els que intentem no derrotar-nos malgrat les circumstàncies, és realment vergonyós. Per això la novel·la t’atrapa de principi a fi, perquè no li falta de res, malgrat ser l’Edat Mitjana podria ser un thriller financer al pur estil dels grans escriptors americans perquè la història té poder, política, finances i amors i desamors que reflecteixen amb un realisme crític la ciutat de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana però que podria ser perfectament avui dia, perquè per tal que les coses canviïn, la gent ha de ser conscient i fer alguna cosa per canviar-les. I es veu que quan algú arriba al poder, aquesta filosofia la perd i s’encega per una ambició desmesurada. I no ho dic jo, sinó la pròpia història del nostre passat.

“El fur per al gran lladre, la presó per qui roba el pa” – PABLO NERUDA