Encara no tinc un adolescent a casa i per tant no puc opinar sobre si és dur o no ho és, però sí que puc afirmar que els pares i mares que conec, alguns ja amb adolescents, “pateixen” per diferents aspectes. El que més preocupa són les companyies, amb qui van i què fan, perquè segons m’expliquen arriba un dia que deixen d’explicar-te les coses, o només n’expliquen algunes, i per tant perds aquest “control” que fins a cert punt els mantenia tranquils. No obstant això, amb els temps que corren les famílies tenen els fills a casa molt més temps que abans, per tant l’adolescència és llarga i es converteix en joventut moltes vegades, i per tant la convivència ha de ser bàsica per poder viure aquest període de la millor manera possible per a tots, no només per una de les parts sigui la que sigui.

Aquest estiu, vèiem a les notícies les noves drogues que es posaven de moda en les Illes Balears, i que ens deixaven a la majoria amb els pèls de punta. Ja sé que és el món que ens ha tocat viure i que això no es pot parar, per tant la confiança que tinguis tu en el teu fill/filla és bàsica per poder dormir tranquil, així que encara que jo ja sé que aquesta etapa adolescent, que m’acabarà arribant aviat, em costarà, confesso que havent llegit el llibre de la Irene Orce, la meva visió és molt més positiva, tranquil·litzadora, que la que tenia abans de llegir-lo. No intentem controlar l’incontrolable, però posem els fonaments forts de dalt a baix, i la casa es construirà recta. Per tant ara que la convivència amb els fills és més dilatada, tens més possibilitats d’escoltar-los, de parlar amb ells i de deixar que siguin ells mateixos, amb aquests valors que han viscut a casa, però són ells els que amb aquestes armes han de saber caure i tornar-se a aixecar, sabent que tu com a pare o mare hi seràs de manera incondicional pel que necessitin. A tots ens agradaria que el nostre fill fos perfecte, però cadascun és com és i, a mesura que creixen, segur que faran coses que no ens agradaran o que, simplement, nosaltres les faríem diferent, però això no és sinònim de que estigui malament, o potser sí, però no ja per reial decret, abans hem d’analitzar, pensar i dialogar. En el llibre ¡ESTA CASA NO ES UN HOTEL!, publicat per Grijalbo, tindràs les reflexions de la Irene, que et fan pensar molt i bé perquè ha aconseguit plasmar el seu positivisme i el seu somriure en cadascuna de les paraules i fer un manual recomanable i no avorrit per als pares que volen ser educats, per així poder educar als seus fills adolescents amb afecte, il·lusió i sense sofriment. Un magnífic primer llibre de qui promet des de ja ser una nova veu especial, fresca, diferent i bona dins del món de les lletres. Segur que molts seguiu ja els seus articles que publica a La Vanguardia i se us fan curts, per aquesta raó li vam demanar un llibre, imprescindible a la biblioteca de cada casa.

“La majoria dels pares estan disposats a fer qualsevol cosa pels seus fills, menys deixar-los ser ells mateixos” – BANSKY