Blog de Bruno

«Jo em considero un agnòstic amic de les religions, admirador de les religions», diu Vicenç Villatoro. «Sóc un cristià escèptic; un cristià que cerca, que tracta d'entendre millor allò en què creu», diu Francesc Torralba.

Al llarg de quaranta cartes —vint per corresponsal—, Francesc Torralba i Vicenç Villatoro aborden temes com ara la pregunta pel sentit, Déu creat o Déu creador, el sagrat i el profà, l'esfera religiosa i l'esfera pública, la mort i el consol, una ètica sense Déu, la bellesa, el misteri del mal, la transmissió de valors i conviccions, l'existència dels cristians, la plaça pública, la capacitat de celebrar i l'espiritualitat sense fe.

És un diàleg d'idees, però també d'experiències viscudes durant el mig any de redacció, entre l'inici de l'estiueig i les celebracions familiars de Nadal. Les cartes creuades entre Torralba i Villatoro confronten no tan sols un creient i un no creient, sinó també un filòsof i un escriptor, un teòleg i un periodista. I tots dos converteixen sovint l'epistolari —el «gènere de l'ànima»— en un dietari: en l'exposició oberta i desacomplexada dels viaranys —interiors i exteriors— de la pròpia vida.

Allò que més desitgen els pares és que els seus fills creixin sans i feliços. Aquest llibre és un recull de vint contes pensat perquè grans i petits llegeixin junts i parlin de les coses que els preocupen.

Cultivar des de la infància la intel·ligència emocional ens proporciona les eines necessàries per a viure millor.

La por, la tristesa i l’autoestima són algunes de les emocions que es poden tractar seguint les guies situades al final de cada història.

Autors: Gaspar Hernández & Jordi Llavina.

Il·lustracions de Marc Sardà.

Després de l’aclamat debut de Iolanda Batallé amb La memòria de les formigues, arriba el seu esperat nou llibre, El límit exacte dels nostres cossos, històries breus i intenses, com un orgasme, o com la vida.

Una noia que té fantasies sexuals amb el dependent libanès de la botiga de queviures, un nen que estimava els tomàquets perquè estimava la Maria, la nena dels cabells rojos; la noia que llegia en veu alta per encàrrec a l’home gegant; el coix que esperava l’arribada d’un altre coix per poder comprar entre tots dos un parell de sabates… Uns relats deliciosos poblats de personatges inusuals, que ens diuen molt de nosaltres mateixos, de la vida que vivim i, sobretot, de la que ens agradaria viure.

“Avui he vist la terra de les flors. No és aquí ni allà, és per tot arreu. Només cal mirar.”

Molt més que un llibre de contes molt més que un CD de música.

Amb Cançons i contes per abans d’anar a dormir, el doctor Eduard Estivill ens enseya com pot ser cantar i aprendre junts, nens i grans. Tot recuperant les cançons de tota la vida, interpretades per ell mateix El poll i la puça, Ratolinet, Estimada Doris i la garantia i els consells d’un autèntic especialista en salut i l’educació dels nostres fills.

Els deu contes que componen Títulos robados són, sens dubte, contes tristos, com afirma Monterroso que han de ser els bons contes. Deu narradors en primera persona ens monstren la seva estranyesa quan s'enfronten al món, al seu desconeixement profund de la naturalesa humana, la seva desesperança o la seva resignació. Roben per a les seves històries els títols d'altres llibres o d'altres contes i ens ensenyen un moment de les seves vides en què els desitjos de canvi sucumbeixen a la sensació de fracàs. La fi, moltes vegades prematura, d'una lluita, l'assumpció de la seva inutilitat.

Un vell que no vol tornar a un ciutat natal aturada en el temps a Historia de dos ciudades; Un home que descobreix, per culpa d'una desgraciada sucessió de fets atzarosos, que la dona amb qui conviu és una desconeguda a Espejo roto; el fill que viatja a París per descobrir que el seu pare ha deixat de ser un rival a París no se acaba nunca; L'adolescent que ha de cuidar l'avi alcohòlic com si fos el vell pirata hostatjat a la fonda de l'almirall benbow a La isla del tesoro.

Una galeria de personatges solitaria atrapats en situacions que només poden resignar-se a acceptar, encara que no entenguin res.