Blog de Bruno

La novel·la entrellaça dues històries d’amor que passen en dos temps diferents. La primera l’any 1993 quan l’Eduard, un professor de cant que es veu obligat a deixar la seva carrera, descobreix l’Anna, una noia tartamuda que neteja al Liceu, però que té una veu increïble. L’Eduard sent que l’Anna li podria retornar l’emoció dels escenaris.

La segona història està relacionada amb uns quaderns que guarda la Irina, la mare de l’Eduard, on s’amaga un terrible secret de família relacionat amb el seu marit. En el món dels cafès i la Rambla del segle XIX coneixerem la lluita entre “liceistes” i “creuats”; aquesta rivalitat portarà aquesta rivalitat portarà el Armand, a cometre actes que portaran greus conseqüències.

A principis del segle V, pràcticament desaparegut el domini de Roma, els pobles del nord de la península Ibèrica i les tribus, clans i nacions euroasiàtiques que l’han envaït lluiten acarnissadament per la supremacia.

Perviuen l’antic culte animista i l’espiritualitat vinculada a les forces de la naturalesa, pròpies de la religió cèltica, la bruixeria i la màgia, enfrontades a les deïtats clàssiques i, sobretot, a la nova fe cristiana.

Berardo de Hogueras Altas, des de la seva rica ciutat aixoplugada en el vèrtex muntanyenc càntabre-àstur-lleonès, convoca els seus veïns i aliats per fundar un senyoriu defensat per un poderós exèrcit. Han d’enfrontar-se a l’amenaça dels vàndals asdings i les salvatges partides d’alans que assolen la regió; també es defensaran davant els plans del cobejós Hermeric, rei dels sueus, qui des del seu tron a Bracara Augusta planeja ensenyorir-se de tot el nord peninsular. Encara que, potser, els enemics més temibles siguin les intrigues pel poder i la traïció.

La crida de Berardo és resposta pels braus muntanyesos de Gargantas del Cobre, els caçadors de la vall de Eione, els fers guerrers de Pasos Cerrados… Tots saben quin és el seu destí més pròxim: els temps de l’espasa i la llegenda.

«José Vicente Pascual fa gala d’una prosa rica i fluida, molt cuidada, que ve acompanyada d’una gran riquesa de vocabulari. Sap introduir-nos amb destresa en l’ambient a través d’un llenguatge que ens transporta i ens integra en la història des del principi.»

Ángeles Pavía, Hislibris

«La potència del relat i el ritme amè i veloç, converteixen en molt agradable, apassionant, la lectura d’aquesta obra… Resultat de la unió entre una narrativa de qualitat i una literatura d’entreteniment, perfectament inscrita en el gènere èpic-històric.»

Xosé Antonio López Silva, traductor i crític literari

«José Vicente Pascual, sens dubte, sí és un alquimista de la paraula escrita.»

José Manuel García Marín, La Opinión de Málaga

«… novel·les de les quals mai vols que arribi el final… I és que d’exercicis literaris com els d’aquest autor s’en troben molt pocs en el transcurs de molts anys com a lector.»

Francisco Portela, Un lector indiscreto

La fi dels secrets és una història de política, poder, finances i passions a la Barcelona dels inicis de la banca.

El 10 de novembre de 1360, en la ciutat de Barcelona, el canvista Francesc Castelló es degollat damunt la seva taula de canvis castigat per insolvència. La crisis financera que fustiga la ciutat, la insolvència de molts canvistes, la pèrdua de les estovalles en les seves taules, símbol de garantia, i fins i tot la demora en el pagament de les pensions dels violaris i censals per part del clavari del municipi, el cap de les finances públiques, ha molestat la ciutadania i Francesc Castelló es castigat públicament per a escarni dels canvistes insolvents i per tranquil·litzar la població angoixada.

Mentre el poble ras pateix les seqüeles severes de la pesta i de la crisis econòmica i financera, els habitants del Call s’enriqueix amb els seus “prests” i unes castes privilegiades com l’Església i els “ciutadans honrats” eludeixen la pressió fiscal mentre que el poble ha de pagar els impostos per bens de consum bàsics com el blat o la carn. Una família de “ciutadans honrats” de la ciutat, els Gualbes, aprofita la conjuntura de crisis i confusió per fer realitat la seva desmesurada ambició.

Una història de poder, finances, amors i desamors que reflecteix amb realisme crític una estampa de la ciutat de Barcelona en el període baix medieval amb personatges reals i d’altres ficticis, com ara el botxí o “morro de vaques” de la ciutat, l’esposa del canvista degollat, els usurers del Call, Azriela una jueva bellíssima, Begonya, la bruixa del Call, Guaspa l’esclava mora dels Gualbes o el mateix Ferrer de Gualbes, conseller de la ciutat i home fort de la família.

Una història projectada en el passat del que hem viscut darrerament.

Enveja, traïcions i la força de l’amor tenen una cita a “Amor prohibit” de la mà de personatges fascinants.

Durant el primer terç del segle XV Catalunya tot just aixeca el cap després de fams i epidèmies sense precedents, però la por encara continua sacsejant els seus habitants. La terra tremola com mai no s’havia vist abans i la vall de Camprodon és l’epicentre d’aquell infern.

Sota aquesta desolació neix la història d’amor entre en Marc Roselló, un sacerdot cridat a les més altes esferes de l’Església, i l’Agnès de Girabent, filla d’un noble rural de la Seu d’Urgell, que vol seguir les passes de metgesses com Margarida Tornerons o la jueva Floreta Sanoga.

Mentre lluiten contra una societat opressora i, també, contra les seves contradiccions més íntimes, els protagonistes trenen un cercle de protecció a l’empara de les relíquies de sant Valentí que descansen al monestir de Sant Benet de Bages. En Pardo, un poeta de l’època, tal com ratifica més tard l’estudiós Martí de Riquer, ja parlava del sant com a refugi dels enamorats.

En escenaris com Vic, Manresa, Camprodon o Sant Benet de Bages, l’Agnès i en Marc s’esforcen per acomodar la seva vida a uns sentiments dels quals mai no n’haurien sospitat la força.