Blog de Bruno

La novel·la sobre els 98 dies més feliços i desconeguts de la vida de Federico García Lorca a la Cuba daurada de 1930.

La novel·la sobre els 98 dies més feliços i desconeguts de la vida de Federico García Lorca a la Cuba daurada de 1930. Federico García Lorca va desembarcar a Cuba procedent de Nova York el març de 1930, convidat per una setmana. Però van discórrer més de tres mesos fins que el poeta andalús va decidir tornar a Espanya, embriagat de música i bellesa del Carib, soneros i santeros, terrasses i palmeres, rom blanc, sensualitat negra i nits de Malecón.

Què va fer el poeta en «els dies més feliços de la meva vida», com va definir els seus dies cubans? Com Cuba va tenyir l’obra, la persona i el destí de Federico? «Si jo em perdo —va advertir per carta als seus pares— que em busquin a Cuba.» I es va perdre. Per a trobar-se? Aquesta novel·la ho explica.

La Nora, una nena de dotze anys, viu l’experiència deliciosa d’anar els diumenges al llac, un indret molt bell i tranquil de colors canviants. Hi va amb una colla d’adults, menys el Quim, un nen de set anys. Tots tenen els seus anhels; ella els observa i no sempre els entén, però, a causa d’un conflicte entre els grans i de l’audàcia del Quim, l’últim matí al llac la Nora despertarà sobtadament de la infantesa.

«Recordar aquell estiu és com girar-se a mirar el paradís abans de traspassar una porta que l’allunyarà per sempre».

Una historia universal sobre el sentit de la vida.
Ens recordaran és una ficció el temps que van passar junts Goethe i Schiller l’estiu del 1774.

La novel·la explora els conflictes dels autors, les seves debilitats, ombres i grandeses, així com les dones que els van fer florir.

Ens recordaran es un joc de miralls entre homes i dones, un procés constant de descobriment de les diferents facetes dels personatges i les seves vides.
La novel·la desperta en el lector l’emoció d’estar allí, vivint aquells mateixos moments, explorant els conflictes de les seves idees i l’exigent procés artístic.
La ficció, un vehicle poderós per fer reviure Goethe i Schiller.

Una lluitadora per la llibertat atrapada en l’Espanya sense horitzons de la postguerra. Un misteriós llibre que, tot i la censura, evoca l’atmosfera revolucionaria de 1936.Tres homes enamorats de la mateixa dona… I una cerca que acaba transformant-los a tots.

Per l’Adela, encaixar en la societat provinciana de León, en l’ambient tancat i asfixiant d’un poble de muntanya o en el Madrid gris de runa resulta dolorós. No s’adapta a viure en la sospita, a que la mirin de reüll o a mantenir-se sempre en guàrdia davant dels delators mentre els seus es consumeixen en la guerrilla o es col·loquen la màscara del Règim i demanant <<té especial>> en les cafeteries de moda. Per a ella, que havia nascut obrera a Barcelona i havia lluitat en la defensa de la ciutat per un món més just i igualitari, el pitjor és la impostura, i a això no s’hi acostuma. El desig de revolució bat en la mestra, en la lectora compulsiva, en la modista, en la mare imperfecta, en la dona que va veure com es truncava la seva vida en el Pirineu un dia de l’any infaust en el que es va perdre la guerra.

L’Adela mai va arribar a comprendre el que va passar aquell dia. Fins que comença a trobar respostes en el lloc menys insospitat: les pàgines de la novel·la romàntica Una taca de carmí. Les claus ocultes en la història semblen contenir una invitació per recuperar els colors d’aquella revolució somiada. Però, quin marge li queda a una mestra represaliada per lluitar per a una societat millor?

A través de l’Adela, la Carmen, la Mercedes, la Federica Montseny o la Gloria Fuertes, Ana Alonso ens porta al món encotillat de les dones de la primera postguerra i a la Espanya en blanc i negre dels anys quaranta, plena de <<secrets, màscares, mentides que s’exhibeixen i veritats que s’oculten>>.

Una emocionant i emotiva història sobre la importància de perseguir els nostres somnis

En Jon, cuidador d’elefants al zoo, i l’Edith, vídua de l’Andrea i mestressa d’onze gats, viuen en un poblet abandonat. Veïns solitaris primer i ara bons amics, cap dels dos no s’imagina que la nit en què el penell del campanar gira sobre si mateix, l’ull del temps es posa sobre el poble i la vida de tots dos està a punt de girar amb ell.

L’amor entre un home orfe i una callada elefanta que es diu Susi, una nena japonesa amb nom d’ocell que parla amb els flamencs, una mare i una filla que es busquen des que el temps les va despistar, un avi el conjur familiar del qual serà llei, una hora de la nit –l’hora trèmula- en què tot passa i tot queda. Un país amb el teu nom és el somni més valent de dues ànimes que aspiren a convertir el món en un lloc millor. Una història sobre l’amor en majúscules, sobre l’honestedat amb els propis somnis i sobre la llibertat portada a la seva expressió més pura.